BOTAFOC

Els salaris dels pobres

Això era i no era un polític molt pobre. Era el pobre president d’un pobre partit, amb una seu molt pobra i uns dirigents molt pobres. El polític vivia en una pobra mansió, amb una vintena de pobres habitacions. Els dos xòfers del polític eren pobres de solemnitat i també era pobre el majordom.
La finca necessitava dos jardiners, també pobres, que s’anaven alternant a l’hora de cuidar els pobres jardins. Els quinze criats del polític també eren pobres. El pobre polític vivia envoltat d’altres pobres, amb pobres palaus i pobres jardins. La pobresa ho cobria tot i la foscor cobria les vides dels pobres habitants d’aquest míser món envoltat de pobres murades. Més enllà dels murs hi vivia la gent normal. Conte contat, conte acabat.

El desconsol del nostre protagonista fictici deu ser equiparable al de Miquel Vidal, que es lamenta amargament per cobrar, segons ell, menys que un cambrer o una dona de fer net. El líder del PP balear s’embutxaca 80.000 euros anuals (informa El Mundo), quatre vegades més que un periodista, per exemple.

De tota manera, els sanglots de Vidal són comprensibles; mai es podrà acostar a la fortuna del farmacèutic Bauzá (1,8 milions d’euros en patrimoni), ni rivalitzar amb diputats rasos com Miquel Ramis (844.000 euros), Rafael Nadal (636.000), Miquel Jerez (417.000), Núria Riera (367.000) o Antonio Gómez (358.000). Deu ser dur comprovar que la teva tropa és molt menys pobra que tu.
Segons publica Tiempo, les Balears aporten nou ‘servidors públics’ a la llista de polítics més riscs d’Espanya. Set d’ells són del PP. La dada ve a confirmar allò que els mateixos conservadors proclamen des de fa dècades: són els que més bé gestionen els doblers, especialment els seus.
Gràcies al Diario de Mallorca sabem que el policia local conegut –protegit per alguns dels seus companys– per haver agredit en distintes ocasions un detingut al quarter de Sant Ferran de Palma ja pot continuar fotent hòsties emparat pel seu uniforme, ara a Pollença.
El valent copejà brutalment l’arrestat, que duia les manilles posades. Tres agents més que eren presents en el dipòsit de detinguts varen presenciar l’agressió i no feren res per evitar-la, i també varen ser condemnats a un any de presó.

L’Ajuntament del municipi ha demanat un informe jurídic sobre la contractació del fenomen, però el batle Miquel Àngel March ja ha advertit que, fins que el Tribunal Suprem no ratifiqui la condemna d’un any i sis mesos de presó dictada per l’Audiència de Palma, no hi ha res a fer.
De la violència física a l’escrita. Els ‘progres’ justifiquen que Pablo Iglesias expressi a un altre actiu del seu partit el seu desig d’assotar la presentadora Mariló Montero apel·lant al caràcter privat de la conversa.

També era privat el missatge d’ànim de Rajoy a Bárcenas i cap d’aquells que aquesta setmana han defensat el líder de Podem va dubtar un segon a maçolar el president popular.
I parlant d’hipocresia, qualque dia alguns càrrecs públics de MÉS i de Podem (també) hauran d’explicar per què no s’ha tomat el monument de la Feixina. En cas contrari, ho haurem d’explicar nosaltres.