Un semàfor a l’esprint

Quinze segons per travessar tres carrils i una mitjana és tot un exercici d’agilitat i rapidesa encara que pot ser útil quan cal fugir de les forces d’inseguretat

Cada dia haig de creuar per un semàfor amb un temps d’espera de 120 segons i només 15 per travessar tres carrils i una vorera al mig que delimita els dos sentits de circulació. Em cal ser més ràpid que el Govern d’Andorra per pronunciar-se sobre la violència de diumenge passat a Catalunya i no badar com el president del FC Barcelona en relació al partit de Lliga contra el Las Palmas.

M’inspiro en la banda sonora de Vangelis a ‘Carros de foc’, amb les sortides explosives d’Usain Bolt a les curses de 100 metres llisos i arribo a l’altre costat. En un principi em pensava que era un semàfor ‘homeopàtic’, d’aquests que tenen polsador. Et fan creure que quan el prems es posarà automàticament en vermell pels cotxes i en verd per tu. Però t’has d’esperar dos minuts. Al meu costat hi ha qui aprofita per mirar el mòbil. Un parell de WhatsApp, una ullada al Twitter i una altra al Facebook i el semàfor s’ha posat tres vegades en vermell mentre consulta si la brigada Piolín continua al port de Barcelona.

No és un guàrdia civil o un policia espanyol foragitat d’un hotel de Calella de la Costa perquè, si no, estaria connectat a Booking per saber on hi ha una habitació lliure. També hi ha el que espera que estigui verd i els vehicles estiguin totalment aturats, el que creua encara que hi hagi el color vermell, el que només que es posi el semàfor dels cotxes en àmbar ja creua sense tenir en compte que hi pot haver un cotxe que acceleri com si fos la sortida del Gran Premi de Bahrain de Fòrmula-1. Tampoc hi falta el kamikaze que es llança a la carretera com si fos la gallina o el robot del  ‘Crossy Road’ de Google Play. Sovint provoca embussos de trànsit fins que arriba l’ambulància per emportar-se’l.

Els principals damnificats d’aquests semàfors són els padrins. Els 15 segons són insuficients per la qual cosa desencadenen una simfonia de botzines. Sempre, però, hi ha coses positives. El fet d’haver de travessar ràpid m’ha permès agafar una acceleració fins el punt que ara estic més en forma que fa 40 anys. Aleshores els grisos em van enxampar. Diumenge vaig ser molt més ràpid que la Guàrdia Civil. I crec que no va ser per ‘fast’ sinó per ‘furious’.