He llegit que els concessionaris de les terrasses del Born, de Palma, remuguen perquè la Fira del Llibre ocuparà l’espai deu dies més del que dura l’exposició. Estan indignats, diuen, pels beneficis no ingressats que aquesta manifestació cultural els suposarà, i proposen, perquè deuen poder proposar-ho, que es desplaci al passeig de Sagrera. Dels seus escarafalls, se’n dedueix que no han interioritzat el significat de la paraula ‘concessió’. Perquè suposar que no han entès les clàusules que els atorguen seria insultar-los, i no és la meva intenció. També hi ha una altra suposició, més plausible si es recorden les actuacions d’altres concessionaris –de zones maritimoterrestres, de ports esportius... i de qualsevol altre espai públic cedit al benefici pri-vat–, que no són capaços de reconèixer-se simples explotadors i no propietaris, perquè massa vegades les han aconseguides per pura proximitat al poder i aquest mai no els ha molestat en nom del bé comú, tot el contrari. Se signen clàusules, com les de les terrasses del Born, en què s’accepta que l’administració pot conjunturalment fer-ne ús. Però es deuen signar fent-se l’ullet (no et preocupis: tu ja saps com són els funcionaris, si no ho pos no em deixen concedir-t’ho). No ho afirm, només ho deduesc del que ha estat norma en aquest país que té imputats molts dels que gaudiren del poder de signar-ne, de concessions, i de les irades reaccions dels explotadors quan es pretén, des del benefici de la comunitat, fer efectives les clàusules que signaren. Ho repetesc: o no saben llegir o creien que mai no es complirien, perquè als amics no se’ls fan aquestes coses. Al final, hom no sap què és pitjor.
