L’EDITORIAL

El sistema judicial té massa assumptes pendents de resoldre

EDITORIAL ARA BALEARS
EDITORIAL ARA BALEARS

Al mateix ritme que als jutjats d’instrucció s’acumulen milers de pàgines de carpetes de causes pendents o a mig investigar, al sistema judicial també se li apilen els assumptes pendents de resoldre. El descrèdit de la justícia espanyola no para de créixer amb escàndols com l’estira-i-arronsa en l’impost sobre les hipoteques, la sentència de la Manada, la persecució de l’independentisme o l’existència de presos polítics en ple segle XXI. Es fa cada dia més palès que és un sistema envellit, anquilosat i ancorat en èpoques que hores d’ara fa molt que s’haurien d’haver superat.

Les protestes de funcionaris, advocats i -per estrany que sembli- fins i tot de jutges i fiscals fan evident que ningú no està content amb la situació actual i les successives reformes legislatives que s’han anat abordant fins ara no han resolt la situació. El poder judicial ha de ser un dels pilars fonamentals de qualsevol sistema democràtic i hauria d’estar blindat de la influència del poder executiu. Però trames com la del comissari jubilat José Manuel Villarejo -expert en connectar a base de corrupció tots els poders possibles-, i actuacions polititzades com les que encara es despleguen en contra de l’independentisme, també han deixat clar que aquesta separació de poders és més un miratge que no una realitat.

Deixar els advocats d’ofici sense cobrar des de fa quatre mesos és una altra manera de fomentar la injustícia. Els millors juristes, per molta vocació de servei que tinguin, per què haurien de voler dedicar-se a treballar sabent que cobraran tard i malament? El perjudicat, a banda dels professionals de la llei, és el mateix de sempre: el ciutadà que té prou diners per pagar-se un advocat i que ha de recórrer al d’ofici. La injustícia es perpetua, en la justícia. El sistema que hauria de garantir l’assistència legal és una més de les errades del poder que hauria de fer-nos a tots iguals davant la llei.

La solució no pot ser un altre pedaç, per molt que sigui necessari de manera temproal, sinó que cal obrir en canal el sistema judicial per estudiar-lo, analitzar què funciona i què no, i reparar-lo. Sense deixar res per abordar: començant pels sistemes de selecció dels jutges i els tribunals, continuant pels privilegis dels polítics aforats i del monarca, i sense descuidar un aspecte tan clau com els sistemes informàtics.