El sistema

En els darrers dies s'ha tornat a posar a debat el sistema electoral amb el qual escollim els consellers generals que ens hauran de representar al llarg d'una legislatura. Ha estat com a resultat de la proposta feta pública per Socialdemocràcia i Progrés de reforma de la Llei electoral que trenca de dalt a baix amb l'esquema actual. Segons he pogut llegir en els mitjans, SDP vol que els partits polítics presentin una única llista, de caràcter nacional, amb els 28 candidats i que els electors marquem l'ordre de preferència. La llista és la que proposa el partit i únicament podem votar els membres d'aquella llista. S'elimina, per tant, la llista territorial.

La proposta ha tingut una immediata resposta, la de Guillem Casal Font en un article a El Periòdic d'Andorra, en què a grans trets defensa l'actual sistema electoral en base a dos conceptes: l'essència i la filosofia institucional del país i la necessitat d'evitar la fragmentació representativa per tenir parlaments estables.

Difícilment els que manen canviaran mai la Llei electoral, perquè ha estat gràcies a ella que han assolit el poder. En tot cas el que faran serà blindar-la encara més per assegurar-se amb més facilitat una majoria de govern. De fet, Isidre Bartumeu des del primer dia que ens vam conèixer m'insisteix que “l'objectiu principal dels sistemes electorals ha de ser la creació de majories de govern”. Una afirmació, la de l'Isidre, que no comparteixo en la seva totalitat, perquè crec que els sistemes electorals també han de servir perquè la societat s'hi vegi representada i que al lloc on resideix la sobirania popular hi sigui present l'espectre ideològic més ampli possible. Les majories de govern, en una democràcia representativa, les acaben establint els elegits a qui nosaltres els hem cedit la sobirania un cop els hem votat.

La proposta d'SDP, sense entrar a valorar-la perquè hi ha aspectes fonamentals que desconec -com el del recompte, o com s'escolliria el cap de Govern en cas que la persona més votada no fos la que ha proposat el partit, o com quedaria la representació territorial- parteix d'una insatisfacció i frustració profunda, no dels partits que queden fora del Consell General o molt minoritzats per culpa de la llei electoral vigent, sinó d'una part de la societat que veu com la seva opció política no pot estar ben representada a causa del sistema.

Jo no tinc una proposta clara, perquè tinc molts dubtes. Entenc -i considero cabdal- la necessitat de la representació territorial; però no sé si l'elecció dels consellers de la candidatura parroquial ha de ser tal com la tenim ara pel sistema majoritari i que li dóna un pes desproporcionat a l'hora d'obtenir representació en relació a l'elecció dels consellers per llista nacional.

Entenc, també, la necessitat de buscar estabilitat parlamentària; però sovint les majories absolutes que emanen del sistema fan més mal que bé perquè imposen el seu criteri, agradi o no. D'exemples en tenim en la nostra història recent; però també en tenim per l'altre costat, és a dir, quan no hi ha hagut majories i el partit més votat depenia del pacte, el que hi ha hagut ha estat inestabilitat institucional.

Però si de tot plegat hi ha una cosa que tinc clara és que la societat andorrana és calidoscòpica, i aquesta pluralitat s'hauria de poder veure reflectida en el seu parlament.