M’he perdut alguna cosa? A què es deu la mutació genètica de Sánchez? Ibex 35? 'La Internacional' va sonar al 39è Congrés del PSOE o ja no se’n recorden. On són els valors que varen sorgir del context de la Comuna de París el juny de 1871 i que varen portar l’obrer francès Eugène Pottier a compondre la primera versió d’aquest històric himne socialista de lluita per la llibertat del poble oprimit pel gran poder i que ells, els socialistes espanyols, se sentien tan seus. Quants cops he vist els líders socialistes posar-se drets i, amb el puny enlaire, estret amb força, cantar: “(...)No esperis salvacions supremes de Déu, dels reis ni del tirà, obrer és la sang de tes venes que triomfant et salvarà./La força del tirà sotmesa ton puny deixarà quan voldràs; atiem la fornal encesa, el ferro és fill del nostre braç.(...)” Quants cops. 'La Internacional' ha estat l’himne de la Segona, que l’adoptà el 1910, de la Tercera i la Quarta Internacionals, i de la majoria dels partits socialistes i comunistes. També ha estat l’himne de sindicats socialistes, comunistes i anarcosindicalistes. I va ser l’himne nacional de la RSFS de Rússia i, del 1922 fins al 1944, de la Unió Soviètica i de la majoria d’altres estats obrers sorgits després del context de la Revolució Russa fins als anys 20. I si sentim la lletra –potser mai l’havia tinguda tan present com avui a l’hora d’escriure aquesta columna– ens adonam que Pedro Sánchez ha perdut el nord. El sent fent les declaracions de la reforma del Codi Penal i pens: no pot ser. Qui parla? L’extrema dreta espanyola? El vaixell socialista va cap a la deriva, una deriva sense precedents. Ara, si fos jo qui anàs en aquest vaixell saltaria. Però ells es fan els muts.
