Quan soni 'els Segadors' no haurem d’abaixar el cap

Defensa de la identitat nacional des del món de l’esport

El passat 19 de novembre a París, Núria Picas va rebre el màxim reconeixement per part de l’organització de l'Ultra-Trail World Tour com a primera guanyadora del circuit en categoria femenina, un resultat obtingut després de finalitzar en primera posició en tres de les seves proves, concretament a la prova de Japó (Mont Fuji), a Austràlia i a Gran Canària. Tot plegat complementat amb una excel·lent segona posició a la coneguda Ultra-Trail du Mont-Blanc.

La cerimònia ha tingut projecció mediàtica, més enllà de l’ àmbit esportiu, per la reacció de l’atleta catalana en ésser “homenatjada” amb l’himne espanyol en rebre el guardó, però coneguem què li espera a la campiona el proper 2015. Un any en què la corredora catalana confia tenir més a prop representar Catalunya a nivell internacional.

Un cop finalitzat aquest any en què les coses li han sortit com volia, buscarà una recuperació bona per afrontar nous reptes, repetint les curses en què s’ho ha passat bé corrent, buscant una mica d’innovació enfocant alguns dels reptes esportius cap a l’alpinisme i l’escalada, però lògicament sense deixar de córrer. Això sí, abaixant la quantitat de competicions, si bé aquest any ha comprovat que l’acció competitiva és el millor entrenament i, per tant, repetint fórmula de preparació. Afirma que busca obrir la ment per encarar objectius pendents com per exemple la Ultra Trail du Mont-Blanc en què aquest any ha repetit la segona plaça de l'any anterior.  “A Chamonix les coses es poden fer millor” afirma, buscant la fórmula per arribar a l’esglaó més alt del podi de la cursa de referència en el 'trail running' mundial. Un aparador en què els millors corredors busquen finalitzar l’autèntic repte de fer la volta al cim dels Alps en el menor temps possible. Aquest serà un dels focus del periple de curses que prepara per a la propera temporada.

El passat agost, en quatre de les cinc curses que componen la setmana de la Ultra Trail del Mont-Blanc, corredors catalans van finalitzar en posicions de podi, esdevenint els segons representants en quantitat entre els tres primers darrere dels corredors de França i, per tant, tal com passa en hoquei patins o motociclisme, el català és un idioma que s’ha fet un lloc dins del 'trail running' i Núria Picas encapçala aquest ampli grup dins de l’elit mundial de les curses de muntanya amb molts noms i cognoms que cursa darrere cursa arreu del territori passegen l’estelada en tantes arribades.

Els esportistes són un mirall per a la societat, i en aquest aspecte, la corredora afirma que tenen el deure d’expressar, sense por ni repressió, el que senten com a ciutadans catalans. “No hem de reprimir el que sentim ni les ganes de dir el que volem”, referint-se posteriorment als més de dos milions de ciutadans que van participar en el 9-N, “això demostra la voluntat d’un poble” i, per tant, assumeix el rol de guia per a la gran quantitat de 'runners' que volen  representar algun dia la nació que porten al cor.  La corredora no amaga l’esperança de defensar Catalunya en uns campionats oficials, i aquell dia tal com afirma “ens cauran les llàgrimes en sentir els Segadors, i ja no haurem d’abaixar el cap quan ens posin l’himne”.

Aquest horitzó és més proper després de la compareixença del president el dia 25 de novembre al Fòrum i, per tant, aquest moment emocionant de l'himne està més a prop, ja que els atletes catalans continuaran lluitant per fer possible aquest fet històric.