Els sorolls i el senyal

Tinc WhatsApp, ja em sé descarregar apps, faig un curs accelerat d' "indie" per estar al corrent de les novetats musicals, m'he informat del micromecenatge de Luna Missions per tenir un apartament a la Lluna i m'he passat a l'estadística. S'han acabat les boles de vidre, el bruixot de la tribu, el xaman, els rituals basats en sang i un sacrifici, el tarot i mirar les estrelles per saber què ens oferirà el futur i poder detectar, al mateix temps, les tendències.

M'estic entrenant a la planta baixa de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). M'assec i miro els monitors penjats del sostre on surt una lletra i un número per indicar als usuaris a quina taula han d'anar. Calculo quantes vegades ha de sortir la lletra A perquè surti la J o si les vocals van més a les taules amb números parells o senars. La campana de Gauss i el Teorema de Bayes ja no tenen secrets per a mi.

Aviat podré predir, com un Nostradamus o un Rappel qualsevol, quants candidats a cap de Govern hi haurà a les properes eleccions, si H&M obrirà una botiga a Andorra, o quants atracadors més fugiran per la Callissa de Ciutat Valira d'Andorra la Vella. Sóc incapaç, però, de saber si aquest Nadal em tocarà la loteria i a la quiniela de la darrera jornada només vaig fer quatre encerts, entre ells l'Eibar-Reial Madrid en què fins i tot un mutant de "Futurama" i un mennonita de Bolívia haguessin posat un '2'. I això que Nate Silver explica en el seu llibre 'La señal y el ruido' que qualsevol pot predir el futur.

L'he llegit i he vist la pel·lícula 'Moneyball', protagonitzada per Brad Pitt, que se centra en l'ús de l'estadística en el beisbol per preveure el rendiment dels jugadors i fer un equip competitiu amb pocs diners. Nate Silver va encertar, fil per randa, els resultats de les eleccions dels Estats Units que van donar la victòria a Barack Obama. Silver investiga com podem distingir, entre el batibull de dades que ens envolten, la informació que és valuosa de la que no ho és.

Després d'aquesta lectura i amb tot el que estic fent res del que passarà a Andorra se m'hauria d'escapar. O això creia. Perquè aquí ja fa anys que tot està en funció d'una parauleta que ara està de moda i que és 'random' (aleatori). Però sobretot que no es pot predir res perquè els sorolls amaguen i distorsionen el senyal.