El sostre de vidre s’ha cruiat. No s’ha fet mil miques, no encara. Però de cruis ja en té. Dijous capvespre vàrem veure com trepitjaven fort, les dones, a Ciutat. Es varen mobilitzar. No varen dubtar a sortir al carrer per cridar: “Prou desigualtats”. A les nostres illes són tan inusuals les mobilitzacions multitudinàries que quan succeeixen ens trastoquen els esquemes. Les veus de les més de 15.000 persones que es varen deixar sentir pels carrers de Palma sens dubte contribuiran a trencar la barrera invisible que existeix i que atura l’ascens en la carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat. Massa sovint aquestes limitacions no són expresses, clares o evidents, ans el contrari. Moltes vegades costa d’identificar-les perquè es presenten de manera subtil, amagada. I el més trist és que moltes vegades són les mateixes dones les que deturen l’accés professional, a vegades per decisió pròpia o, més ben dit, perquè els han fet creure que eren elles mateixes qui havien escollit aquest camí. Vull pensar que aquest sostre que limita les carreres professionals, que és difícil de traspassar i que els impedeix continuar avançant, és a punt de trencar-se, perquè dijous ho vaig veure així. El sostre és invisible perquè no hi ha lleis o dispositius socials establerts i oficials que imposin una limitació explícita en la carrera laboral a les dones. Però, alerta! Les dones hi eren, moltes eren estudiants. És la nova fornada. La darrera. Semblava un 15-M tenyit de color morat. Ara cal no aturar-se, continuar avançant perquè els drets es converteixin en fets materials més enllà del paper, més enllà de les lleis. Ara ja estam preparades per trencar el sostre de vidre.
