No et demanis què pot fer el Govern de la teva comunitat autònoma per tu, sinó què pots fer tu per mantenir els privilegis de les elits empresarials amb la connivència dels governants de torn.
La situació d’anormalitat que viu Son Espases des de la inauguració té un principal beneficiari, i no és altre que el grup ACS de Florentino Pérez. Allò que va començar Matas i va allargar Bauzá ho consolida l’Executiu (progressista?) actual.
Amb els doblers ‘extra’ que guanya la concessionària de l’hospital preuniversitari (segons la consellera, Patricia Gómez, després de sis anys encara està en rodatge), el constructor de referència pot pagar la fitxa de diverses de les seves estrelles, fins i tot les vacances eivissenques del seu jugador franquícia.
La generosa aportació que cada ciutadà de les Illes fa a l’imperi del senyor Pérez hauria de donar dret a un abonament de temporada per a la llotja del Bernabéu, on ens trobaríem insignes polítics dels principals partits i també José Luis Sánchez (Josele des de sempre), un dels homes del president, imputat i exemple inequívoc de la (bàsica) estratègia de F.P.: dur-se bé amb presumptes ‘progres’ i conservadors sempre que aquests tinguin clar a qui han de donar els contractes. Abans de ser director de l’Àrea Social del Reial Madrid, Josele va ser la mà dreta de l’exsecretari general de CCOO Antonio Gutiérrez. La seva contribució va ser fonamental per enfonsar el sindicat o com a mínim per fulminar l’etiqueta ‘de classe’. Tenint en compte els seus antecedents, Josele deu estar orgullós del que passa ara a Son Espases.
“El personal estatutari (aquell que depèn directament de l’administració) som una espècie en perill d’extinció”, lamenta un dels treballadors del servei de manteniment. Fa anys que la concessionària de Pérez substitueix les baixes, les vacances i les jubilacions d’aquesta àrea, de la bugaderia i de la cuina amb treballadors propis que cobren molt menys i tenen manco drets laborals.
La progressiva i imparable precarització laboral s’executa amb la complicitat dels gestors públics, ara socialistes.
Els pacients, en particular, en paguen les conseqüències (el menjar és cada vegada més escàs i es produeixen disfuncions en les dietes que se serveixen), alhora que els usuaris, en general, continuen pagant el pàrquing a preu de canari jove.
Incapaç de molestar Florentino mentre aquest explota els seus empleats, el Govern centra la seva acció revolucionària en la Casa Reial. El republicanisme del pacte d’esquerres es plasmarà en l’obertura dels jardins de Marivent als plebeus. Consider que, a canvi de la col·laboració dels Borbons, haurien de comprar-los un iot nou per subscripció popular. Posats a mantenir els jerarques, preferesc Felip VI que Florentino; com a mínim, el rei espanyol és de l’Atleti.
Irada amb la decisió d’obrir els jardins, la infanta Helena desafia el Govern balear i du els seus fills a una correguda de bous.
Després d’això i de l’affaire de Simoneta amb els enderrocs, està clar el motiu pel qual la família reial tria Mallorca: aquí pot infringir les normes mentre els indígenes els aplaudim.
