Opinió 14/03/2017

El suplement

El periple de trobar un determinat diari un diumenge qualsevol pot ser un símptoma que el final de la premsa en paper està ben a prop

i
Bru Noya
2 min

Diumenge de temperatura agradable. Possibilitat de terrasseta amb vermut i diari de paper perquè el sol molesta com un raig làser i no es qüestió de fer servir mòbil o tauleta. Primera parada. Una pastisseria on també vénen diaris. El tenen però sense suplement.

La dependenta m’aconsella que n’agafi un altre, que tots porten alguna cosa incorporada: un llibre sobre com obrir una ostra sense tallar-te, una guia per aprendre a posar a les fotos com Cristiano Ronaldo, el primer volum d’una apassionant col·lecció sobre com ‘menjar sense aprimar-se’ i ‘com tenir bateria infinita al mòbil’, o un dvd amb els gols de cap de Sergio Ramos que ha ser com la pel·lícula ‘Pretty Woman’, que l’emeten cada diumenge en una cadena o en l’altra. Vaig deixar anar un ‘què m’està dient?’ que els quatre altres clients, que hi havia a la botiga, es van girar i això que no era un concursant de ‘La Voz’.

El meu particular viacrucis va continuar en una llibreria. Se’ls hi havia acabat el diari (i el suplement) però me’l podien encarregar i el tindria la setmana vinent. Els vaig dir que, en aquest cas, només em fessin venir el suplement perquè hauria de posar el diari al congelador perquè les notícies fossin fresques. A més, segons es pot llegir a la capçalera de la publicació, el suplement es pot comprar durant tota la setmana, de dilluns a divendres, al preu de 1,50 euros. Però la botiguera em diu que m’ho haig de quedar tot. Li contesto que només ho acceptaria si m’ho portés Jean Seberg amb una samarreta blanca del ‘New York Herald Tribune’ amb uns diaris sota el braç i Jean-Paul Belmondo al costat com ‘Al final de l’escapada’.

Quan vaig marxar de la llibreria vaig veure que la dona despenjava el telèfon no sé si per trucar a la policia, a l’Àrea de Salut Mental o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tot i l’amenaça d’un imminent ingrés psiquiàtric o d’una inhabilitació per escriure encara vaig entrar en un quiosc. Tampoc el tenien però el quiosquer em tenia un darrere del taulell. Em va explicar que era d’un client que només el volia per un cupó que s’havia de retallar per poder obtenir una col·lecció de CD. Incloïa el suplement. Me’l vaig endur, i de franc. El client havia pagat els 2,80 euros per disposar només del cupó. El diari amputat. Però jo feliç.

stats