El talent

El més important en aquesta vida és tenir gràcia i ajustar el talent a les oportunitats i a les necessitats

Per pures raons d'higiene mental —i és que hom comença a tenir una edat i s'ha de cuidar— no vaig veure el debat que dilluns va enfrontar quatre candidats a les eleccions espanyoles. Però que no el veiés assegut al sofà, amb una cervesa i un bol de crispetes no vol dir que no n'estés una mica al cas. Per sort (o per desgràcia, però aquest seria un altre debat) vivim en un món on és pràcticament impossible aïllar-te, si no és que fas un esforç conscient i sostingut. Com que Twitter treia fum li anava donant un cop d'ull de tant en tant. Molta gent destacava l'aspecte ranci del debat: els decorats del plató, la realització, els tres moderadors, tres. En algun moment de la vetllada algú (que em perdoni si no recordo qui va ser) va fer una piulada comentant que els programes electorals que organitzava RTVA passaven la mà per la cara als de la grandiloqüent Academia de la Televisión. I és aquesta una gran veritat. No pas una revelació, car tothom que tingui ulls a la cara ho pot verificar. La mida, com s'ha dit tantes vegades i en els contextos més diversos, no importa. I els recursos, fins a cert punt. El més important en aquesta vida és tenir gràcia i ajustar el talent a les oportunitats i a les necessitats. I en aquest país, petit, etcètera, de talent n'hi ha a cabassos, a somalades, i només fa falta, —un petit detall sense importància— que ens ho acabem de creure.