Podem concloure, definitivament, que l'estiu ha començat en aquest racó de la Mediterrània. Fa dies que ho sospitàvem, quan els primers turistes voladors feren trampolí de les balconades, i ara ho confirmam: s'ha fet públic l'anunci de la cervesa Estrella Damm, un clàssic amb pocs anys de tradició que ha esdevingut la síntesi de tots els tòpics agradables d'aquestes contrades. Cossos joves, especialment despreocupats i gaudidors d'amistats i bons menjars, encabits en paisatges tan idíl·lics com retallats per les urbanitzades vores. Fins l'edició enguany, que és més història i menys en format videoclip, sempre hi havia una cançó triada amb cura que traslladava l'espectador al bon beure i millor viure. Potser és la promoció més barata de les Illes, tan falsejada com la resta, però molt més eficaç. El mateix dia de l'estrena, per la mateixa mar i amb una barca semblant a les que l'anunci relaciona amb l'hedonisme estival, han arribat set estrangers, que tots coincideixen a definir com a il·legals. També en això es palesa que l'estiu ja és aquí, que les aigües més calmes permeten a pocs arribar des del nord d'Àfrica en un viatge desesperat i dificultós. I sort que arriben, que aquesta Mediterrània plató de lleures festius no se'ls engoleix com a milers d'altres desesperats, o esperançats a Europa, que ve a ser el mateix. També, més o menys a l'hora, se'ns presentà l'arribada de nous inspectors de treball, en una neotradició que s'hauria de convertir en obligat costum, que vénen per acollonir guarans incapacitats per competir en la legalitat i la igualtat d'oportunitats; explotadors que gaudeixen d'un estiu farcit de desesperats a la recerca de pocs ingressos, els que siguin. En poques hores, tota una definició del que és Balears, la que mostram, lluïm, i la que no volen ni conèixer.
