Un taxista amb barretina

Però les protestes continuaven, pels drets dels taxistes? Sí, també, bé, ara no, ara eren perquè el taxista amb barretina estava fent propostes en català.

MARIA CUCURULL
MARIA CUCURULL Filòloga. Coordinadora del butlletí de llengua InfoMigjorn

Plaça Catalunya, Barcelona. Crits, clams i lemes en plena assemblea dels taxistes. Se suposa que hem d'empatitzar, que hem de ser solidaris amb les seves protestes. Uber i Cabify són terribles, tant, que agredir-los està justificat. Sí, pels drets dels taxistes. Agafa el micròfon Jordi Martí –no, no és conegut–, l'únic que el fa relativament peculiar és que duu barretina, però el que ha fet que surti als mitjans és que s'atrevís a fer la seva reivindicació en ca-ta-là, allà, a plaça Catalunya, a Barcelona.

Xiulets, esbroncades, crits i un 'subnormal, en espanyol' (és una anècdota, va ser un crit i prou). No eren d'Uber ni de Cabify, eren els seus els que bramaven, els del seu gremi. Ràpidament, un company, membre de l'assemblea, se li va acostar per fer-li un aclariment. Ai pobre senyor Martí, què feia? Li van dir, li van aclarir que havia de parlar en castellà perquè es veu hi havia cadenes de televisió espanyoles que estaven gravant l'assemblea. I ell que no va cedir a la primera, li va etzibar al mestretites: "Ah, perquè m'estan veient a Espanya? Doncs que posin subtítols!" i encara més, va mantenir el discurs en català argumentant que «Tot taxista de Barcelona ha d'entendre el català per fer la seva feina i si no, no li donen la credencial". Però les protestes continuaven, pels drets dels taxistes? Sí, també, bé, ara no, ara eren perquè el taxista amb barretina estava fent propostes en català. El senyor Martí no és dels que es rendeixen fàcilment, veient que continuaven els xiulets va replicar "si jo vaig o neixo en una terra mil·lenària, amb una llengua mil·lenària, he d'entendre-la". I aquí va arribar el moment més dur, va augmentar la tensió, el taxista es va sentir increpat (insisteixo, pels seus) i tots aquells que estaven en contra del fet que parlés en català sembla que entenien prou bé la llengua catalana perquè la darrera frase va esvalotar més que cap altra la gernació que es concentrava a plaça Catalunya. I el senyor Martí va cedir, va canviar de llengua i llavors sí, en castellà tot va ser més fàcil.

I és que per què ens ho compliquem tant? Tan fàcil que és cedir i parlar amb la llengua que toca: en castellà! Assetjament lingüístic? Res, va ser només una anècdota. El taxista amb barretina assegura que va canviar de llengua perquè hi havia molts pakistanesos que no comprenen el català, el que no entén és com han aconseguit la llicència... Vinga, va... no posem el dit a la nafra. Això ja són figues d'un altre paner.

Ara bé, posats a reivindicar lleis, fem-ho bé, reivindiquem tots els drets, no? He buscat al DOGC la Llei del Taxi. No us l'adjunto sencera, només un article, el 26.

LLEI DEL TAXI

Article 26
Foment de l'ús de la llengua catalana

1. Les administracions competents en la matèria han de fomentar l'ús de la llengua catalana en les comunicacions amb els professionals del taxi i en les comunicacions entre ells mateixos i amb els usuaris.
2. Els usuaris del servei de taxi tenen el dret d'expressar-se en llengua catalana en les comunicacions amb els conductors, en els termes que estableix la normativa aplicable en matèria lingüística.

I sempre passa el mateix, molts drets, pocs deures!