Les tempestes del Tour

La ronda francesa amenitza els principis de tarda plujosos, acompanya durant la becaina recuperadora i encara no sé com, té la virtut de despertar al dormilega més entrenat a uns deu o quinze quilòmetres del final d'etapa

Els estius a Andorra són rutina. Una tradició que ajuda a trencar amb el costum de la resta d'any. Som molts els que, malgrat haver acabat els estudis, intentem seguir pujant a passar l'estiu o bona part dels dos mesos de vacances escolars a casa. Potser és la voluntat de no créixer, de seguir mantenint certs hàbits que ens recorden a aquells estius de despreocupació, de primeres feines temporals.

Els dies d'estiu que no es treballa, sigui en cap de setmana o sigui entre dilluns i divendres, permeten seguir una rutina deliciosa. Mig marcada per les pluges d'estiu, tan típiques de l'agost però que enguany han arribat abans, i pel Tour de França. La ronda francesa amenitza els principis de tarda plujosos, acompanya durant la becaina recuperadora i encara no sé com, té la virtut de despertar al dormilega més entrenat a uns deu o quinze quilòmetres del final d'etapa.

No hi ha millor manera d'encarar la vesprada després d'una excursió descobrint nous paratges d'aquest meravellós país, que amb la regular cadència de pedaleig dels valents que recorren França buscant arribar a París vestits de groc. En acabat, tallat per desvetllar-se i fer quatre coses per casa. A la que la calor que ja colla menys gràcies al xàfec, Andorra regala uns vespres immillorables per gastar-los en una terrassa.

En canvi, els dies de feina em llevo pensant que si matinés més, encara podria fer una excursioneta curta per començar el dia amb harmonia. No m'agrada córrer, però en canvi notar la cremor als bessons durant els primers metres d'un ascens és màgic. Un cop el matí ja ha passat, dinant a casa els veig a la televisió i els demano perdó per no acompanyar-los fins al final. No podré veure l'esprint o els atacs sense quarter per saber qui és el primer a travessar la meta en alt.

Des de la finestra de l'oficina comprovaré com els núvols foscos s'acosten i com la calor asfixiant, però seca, arriba al seu màxim just abans del primer tro. Això no falla, em diré, ni quan treballo ni quan tinc festa. Amb sort, quan sigui l'hora de dir adéu i fins demà, ja no caurà aigua i podrem pensar en el pròxim dia de muntanya, Tour i becaina, mentre preparem l'excursió en una terrassa amb una cervesa a la mà.

Etiquetes