Són detalls subtils però hi són. Fets com que es convoquin rodes de premsa supèrflues un dissabte dematí, que passa. O quan la convocatòria et convida a veure un batle “passejar per la barriada de...” o un conseller “visitar les obres de...”, que també passa. Però allò més insofrible de les campanyes a destemps és quan les administracions venen una mateixa gestió per fascicles o la part contrària, quan venen fum. En el número 1: volem canviar el nom de l’aeroport de Son Sant Joan per aeroport Ramon Llull –demanau on és aquest projecte, vejam si qualcú el troba. En el número 2: tomarem la Feixina abans que acabi l’any –pot llegir-se en data retroactiva i en bucle. En el número 3:rescatarem els aparcaments de Son Espases i Can Misses –aquesta es repeteix des del 2016, tenc record. En el número 4:“Noooo. Avui es publica que acaba la fase de licitació. Fa un any publicàvem que l’obríem”, es justificaven des del Consell de Mallorca quan enviaven exactament la mateixa nota de premsa sobre la segona fase de la reforma de la Misericòrdia. La campanya preelectoral és això i ja és pertot. Parlar una vegada i una altra del projecte del canòdrom de Palma des de fa tres anys fins que divendres hi entrà una excavadora i, si de cas, ja veurem si inauguram per eleccions. O fer ús reiterat d’eufemismes perquè els barracons no sonin tan lletjos si els convertim en aules modulars... I tanmateix tot té el seu temps i al final molts polítics han de veure com una expresidenta del Consell com fou Maria Salom presentava el fet que la serra de Tramuntana es catalogàs com a Patrimoni de la Humanitat. Maria Salom!, que ni tan sols en va firmar la petició de suport!
