La teoria de l''eslàlom econòmic'

Andorra, país de neu i on l’esport de l’esquí sempre ha estat omnipresent, està immers en un profund procés de canvi que probablement era difícil d’imaginar fa uns anys. Justament el món de la neu n’és un gran exemple d’aquesta evolució. Dominis esquiables cada cop més ben dotats de recursos i més competitius que mai, organització amb èxit de campionats internacionals en diferents modalitats o joves esquiadors nacionals triomfant en torneigs internacionals.

El que no ha canviat és la importància, per no dir la dependència, que la nostra economia té de la neu, en relació directa amb l’afluència de turistes i les xifres que afecten estacions d’esquí, hotels i comerços. Aquesta situació demana a crits un reforç per la via de la diversificació econòmica.

Arribats a aquest punt, toca parlar de política i d’eleccions, i ho faré expressant la meva opinió de com el nou Govern que surti elegit hauria de gestionar algun aspecte que com a ciutadà considero important per a la reactivació econòmica del país els propers anys.

Tots som conscients que l’obertura econòmica, de moment, no ha reactivat la nostra economia malgrat algunes dades positives i, és clar, ens hem de preguntar per què. En part perquè el marc legal i fiscal s’havia de completar, és cert, i en part també perquè probablement no hi ha hagut una estratègia comunicativa d’aquest procés o els mecanismes emprats no han estat prou eficaços.

Crec que la influència que pot tenir la inversió exterior sobre la nostra economia no s’ha explicat prou bé i reclamo als candidats que així es faci ara que estem immersos en un procés electoral en què tothom exposa les seves fórmules màgiques per atreure l’interès dels votants.

Parlem de macro i de microeconomia. Parlem de com les decisions governamentals estratègiques, els pactes d’Estat, o simplement les estratègies de captació de grans inversions, és a dir, la macroeconomia, poden acabar influint en els petits empresaris i comerciants o en la ciutadania en general, és a dir, en la microeconomia.

El plantejament passa per revisar velles estructures i metodologies caduques i crear-ne una de nova que sigui estendard de la nova estratègia de país.

Proposo crear un Ministeri de Desenvolupament Econòmic i Promoció Internacional o un organisme equivalent que impulsi alhora l’economia interna del país i la promoció a l’estranger per a la captació d’inversió per tal de canalitzar-la cap aquells projectes i àmbits d’actuació que es considerin estratègics per al país.

Proposo, igualment, fusionar i transformar en un sol organisme les parapúbliques Andorra Turisme i ADI-ACTUA, incorporant-hi el sector privat representat pels principals agents econòmics del país, per tal de desenvolupar una estratègia comuna basada en el concepte de marca Andorra global, dotant-la dels recursos que avui es destinen tan desigualment a uns i altres, i creant un vincle clar de cooperació amb el nou Ministeri o organisme equivalent nascut per reactivar l’economia del país a tots els nivells.

Activar aquesta nova estratègia, però, no donarà els resultats idonis si descuidem el que passa a nivell de país. Evidentment, calen les reformes estructurals que han de donar solidesa i credibilitat al nostre sistema econòmic i social.

És clar, aquest 'eslàlom' que neix al cim del centre de decisions estratègiques de país, de la macroeconomia, ens porta al final del recorregut a la nostra microeconomia. La relació entre l’una i l’altra és més que evident i d’això ens n'hem de conscienciar tots.

La reactivació econòmica plantejada com una estratègia i dotada dels recursos necessaris ha de donar com a resultat un reforçament dels sectors econòmics tradicionals del país, però també la generació de noves expectatives mercès als nous inversors forans i tot en conjunt, ens ha d’acabar afectant a cadascun de nosaltres, els ciutadans que ara per ara deambulem desconcertats pels carrers sense veure res massa clar. Noves oportunitats laborals i de negoci, increment del consum amb els efectes que això ha de tenir per l’hostaleria i el comerç, per exemple, o fins i tot, l’increment del nombre de treballadors que cotitzen a la CASS i així apuntalar les pensions que un dia aspirem a percebre i que fins ara ens han dit que no tenim garantides.

Quan un dels nostres esquiadors està a punt d’iniciar el seu eslàlom, hi arriba amb moltes hores d’entrenament, amb una estratègia preparada i si observem el seu rostre, està concentrat, seriós, conscient del que s'hi juga,... durant el recorregut procura aplicar tot allò que ha entrenat i sobretot, arribar en perfectes condicions i si pot ser amb el menor temps possible. Si el resultat és satisfactori, segur que a l’arribada veurem un esquiador feliç i satisfet.

Aquest particular eslàlom econòmic vol simbolitzar com els efectes de les grans polítiques econòmiques de país poden arribar al petit comerciant, hoteler, professional liberal, treballador i al ciutadà en general.

Als candidats polítics els hem de demanar, doncs, que quan arribin al Govern sàpiguen ser valents, intrèpids, imaginatius, i bons aficionats a l''esquí' per posar en pràctica la 'teoria de l'eslàlom econòmic' i així crear els mecanismes perquè les decisions macro arribin a la microeconomia i, en general, a tot el poble andorrà. Sembla una utopia però no ho és, n’estic convençut. Determinació, coratge i ganes per canviar el que ha quedat obsolet i implementar nous processos que ajudin a fer-nos recuperar a uns i altres el somriure, el mateix que llueix aquell esquiador triomfant al final del seu recorregut.