OPINIÓ

La terra

ÀLEX VOLNEY
ÀLEX VOLNEY

De viva veu, un cop se suspenen capítols fonamentals de l’agenda d’alguns polítics nostrats, ha començat la campanya electoral per a l’any que ve. Molts polítics, dilluns vinent, diada de Sant Jordi, cercaran la seva foto i el seu minutet de glòria. La nostra festa llibretera cada any creix i es consolida. Treballam durant mesos contra la correntia d’un riu farcit de niells i salts poc còmodes per a una navegació cada cop més arriscada.

Dilluns Palma tornarà a ser la perfecta capital de província vinguda a més per poques hores. El mateix Govern no hi és hostil i se sol apuntar a la festa. Sol donar suport a la llengua pròpia i, de rebot, a la literatura en general com a mostra perquè sembli, encara, que un altre món és possible. N’estan segures i segurs. N’estan segures i segurs, almanco, un parellet d’hores. En acabar, contextualitzar els resultats a les xarxes i les posades en escena. No tinguem pas en compte si és la festa dels llibreters i sobretot dels autors. Deixem de ser un grapat d’hores el model ideal de província perifèrica dins l’Estat uniformista, garantista i presumptament constitucionalista.

Passen els anys i s’amunteguen moltes primaveres, hem crescut amb la festa i les forces no són les d’abans. Malgrat tot, no decauen l’emoció ni la tensió de les hores prèvies. Familiars i amics ens deixen, però la festa un any més es mostra amb dits de rosa amb l’aurora. Ens llevam encara fosc i quan el sol encara no escalfa els carrers començam a desplegar les taules, les teles i a col·locar les novetats de l’any. Enguany motiva realment tornar al més tradicional Sant Jordi, el que cau en dia feiner i en dilluns.

Només la pluja del nostre patró ens trenca l’alè. I, tanmateix, Ciutat s’omple de gom a gom, vessa per les voreres. Les roses donen color a la festa. Les grogues ja s’han exhaurit setmanes abans de la data. No n’hi ha productors locals, venen totes de fora. Centenars de milers de pètals grocs volen cap aquí des de molts punts del món. La festa més cívica que existeix a la vella Europa. Compta amb una part important dels seus amfitrions empresonats. Dura massa una deriva autoritària que només amb política es pot solucionar. Cerquin obres que ens ajudin a tots a reflexionar, millorar i escoltar les raons de l’adversari. Rebutgin les obres que ja venen ben cuinades. Algunes, fins i tot, fa mesos que esperen donar sortida a les mentides o a les mitges veritats reescalfades. Queden poques opcions més que la pau i la paraula, no pot ser blanc o negre, el futur. La Democràcia no té cap color. El vent no es veu, però quan actua causa estralls. Quan no hi ha democràcia, tot i que alguns no saben què és, ni com és, tothom sap què passa. Volen pètals grocs, potser el vent els escampi amb tota impunitat. Sant Jordi fou patró dels pagesos molt abans que patró dels llibreters. Ves quin cas! Després d’abril ve el maig i les margalideres grogues mostraran feixes roges de roselles, un any rere l’altre. Això és la terra.