BOTAFOC

Podem torna vulgar

Qui vulgui veure un atac en el titular d’avui s’equivoca. Si anam a la RAE, una eina tan sobrevalorada com recurrent, podem entendre vulgar com aquella persona o ens “que no té especialitat particular en la seva línia”. Obviam, per tant, la vulgaritat amb la qual s’expressen els seus dirigents a Telegram per incidir en l’accepció referida. Consideram que si Podem ha tornat com la resta de partits és que també ha esdevingut previsible, la qualitat preferida de Mariano Rajoy, el polític de referència dels espanyols, és a dir del poble, el mateix que es pensa representar Podem. Tan bon punt hem tancat el cercle semàntic, justificam la frase de la capçalera.

En poc més d’un any a les institucions de les Illes, la formació de Jarabo s’ha mimetitzat amb la resta fins al punt que no distingiríem els seus càrrecs públics dels del PP, si no fos perquè el PP no té càrrecs públics de rellevància (amb l’excepció de Maria Salom).

En el catàleg de les coses que els podemites van dir que no farien mai, la primera casella que vam haver de marcar va ser la del nepotisme. Antònia Martín i el seu marit, becat, van ocupar-se de minar la credibilitat dels seus companys en aquest àmbit. La primera línia vermella va botar pels aires.

Si encara teniu dubtes sobre l’ètica de l’edil que edita guies per promoure la castedat, recordau que, segons publicà aquest diari, té centenars de participacions en quatre de les gegants espanyoles: Endesa, Repsol, Bankinter i Telefónica. Entenem que quan Juan Carlos Monedero exclou Podem de la connivència amb l’IBEX 35, ho fa perquè ignora la capacitat inversora de la seva camarada.

I Martín no és l’únic membre de Podem Palma que ha optat per jugar a la borsa per mirar d’obtenir beneficis més enllà de la seva activitat professional. El regidor d’Infraestructures, Rodrigo A. Romero és accionista d’Arcelor Mittal, una gran empresa del sector de l’acer que acumula denúncies per mala praxi laboral i que col·lecciona sentències condemnatòries. La Justícia ja l’ha obligat a indemnitzar per dues morts. A més, la companyia va iniciar un Expedient de Regulació d’Ocupació a la planta de Sagunt i va dur a terme paralitzacions de l’activitat, molt criticades pels representants de treballadors, en altres fàbriques. Segons consta en la seva declaració de béns, Romero té 500 accions.

Però no tot el mèrit és dels regidors de Cort. Mentre ens assabentàvem de l’affair Martín, els dirigents de la seva organització es deixaven la pell perquè el laboratori d’un d’ells obtingués un ajut públic milionari; un esforç que ha derivat en el cas Bachiller, de conseqüències impredictibles però que ja serveix, de moment, per marcar una altra casella, la de l’obsessió per la poltrona, personificada en Xelo Huertas i Montse Seijas, que es neguen a deixar els seus escons al Parlament tot i que el partit les repudia.

Per ser justos, hem de dir que Podem manté dues diferències sobre la resta. Una és que imprimeix, a les seves crisis, una indiscreció inusitada; i l’altra és que continua consultant la militància, sempre que siguin qüestions accessòries. Per a les importants ja hi és Pablo Iglesias.