La tornada

Tornem a la realitat, que és un cubell d’aigua gelada llançat sobre el teu cap només despertar-te, com una còpia en format més dur d’aquell ‘Ice Bucket Challenge’ que es va popularitzar ara fa un any

Els gimnasos i els centres esportius es comencen a omplir avui de voluntats fràgils. Els quioscos de fascicles col·leccionables, i els informatius de televisió d’imatges de nens plorant a les portes de les escoles amb les mares i els pares queixant-se del cost dels materials escolars. És la tornada. L’endemà de Meritxell.

El dia de la voluntat d’iniciar noves coses i de promeses de canvi després d’ensumar, durant les vacances, el fum de la barbacoa del veí, de cremar-nos els peus a la sorra de la platja mentre fem cua a la dutxa, i d’intensos debats sobre el perquè portem el rellotge al canell esquerre o com és que el Reial Madrid i el Manchester United encara utilitzen el fax.

Anem a càmera lenta i ens fa mandra fins i tot escriure la llista de la compra, sense ser conscients que, de sobte, tot s’accelera i no ens donarem compte i ja estarem duent a terme un exercici de geopolítica per col·locar els convidats a la taula de Nadal.

En el camí tornarem a trobar aquell que diu ‘no som ningú’ en els enterraments, el veí que no t’espera per poder pujar sol amb l’ascensor i el que torna després de dues setmanes al Caixmir i es passa dos anys parlant de com li ha canviat la vida el viatge.

Tornem a la realitat, que és un cubell d’aigua gelada llançat sobre el teu cap només despertar-te, com una còpia en format més dur d’aquell ‘Ice Bucket Challenge’ que es va popularitzar ara fa un any.

I és que el temps passa ràpid. Massa. D’aquí quatre dies, com aquell que diu, eleccions comunals. Sortiran noms, possibles pactes electorals i rumors de tot tipus. Però com en una final dels Jocs Olímpics dels 1.500 metres o en una baralla de parella, el desenvolupament no importa perquè el que marca la diferència és el resultat final.