TRIBUNA OBERTA

El com de la transició energètica

Aquestes setmanes el debat sobre la transició energètica que ja arriba tard ens ha tornat a posar damunt de la taula el conflicte territori vs. energia. La setmana passada participàrem juntament amb el director general d'Energia, Joan Groizard; Àlex Duran, un dels impulsors de les cooperatives Som Energia i E-cotxe, i Jorge Morales de Labra, de la Plataforma por un nuevo modelo energético, en una taula rodona sobre com canviar el model energètic a les Illes, organitzada per l'Ateneu Pere Mascaró i la Fundació Emili Darder. Aquest dimecres passat, assistírem a la ponència tècnica d'urbanisme i ordenació del territori del Consell de Mallorca, en què es varen emetre dos informes desfavorables relatius a la implantació dels parcs fotovoltaics de Santa Cirga i sa Caseta a la Marina de Llucmajor. I el mateix dia, l'horabaixa, participàrem conjuntament amb els companys d'Amics de la Terra i Creu Roja en una sectorial del procés de participació que la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic ha endegat per impulsar una llei de canvi climàtic, energies renovables i eficiència energètica. La conclusió de totes aquests dissertacions i debats és: tothom vol renovables, però no sabem dir com les volem. I quan nosaltres no sabem dir com, ja ve el mercat a dir-nos-ho. Quan nosaltres no tenim criteris, preval el criteri de l'inversor, que és la màxima rendibilitat, i això implica, amb la normativa estatal actual –no pensada precisament per incentivar les renovables– grans superfícies de plaques i implantar usos industrials a grans superfícies de sòl rústic per al benefici privat –pensem que en el cas de Santa Cirga, l'ocupació del parc seria similar al nucli de Petra o Vilafranca.

Volem renovables, sí, però no ens cansarem de dir que no a qualsevol preu. Al 2013 la Direcció General d'Energia va treure un estudi en el qual concloïa que amb menys d'un 2% del territori cobriríem el 100% de l'energia elèctrica –alerta, només elèctrica– que es consumeix. Sabem per aquest mateix estudi quines zones són aptes i quines no, des de la perspectiva del potencial del recurs, pendents, orografia i algunes figures de protecció territorial. Així doncs, anem nosaltres a fixar criteris clars de COM feim aquesta implantació en aquests territoris ja definits aptes per aquest estudi:

  • Una dada clau: la superfície urbanitzada de Mallorca és d'aproximadament un 10%. És clar que no la cobrirem tota de plaques perquè hi ha factors com l'orientació, l'estabilitat de la superfície, la propietat de la superfície, etc. que entren en joc i esdevenen criteris que poden determinar la viabilitat o no d'una instal·lació sobre una coberta d'edifici. Però només amb un percentatge petit ja faríem molt.
  • Espais degradats: abocadors tancats, pedreres que s'han de restaurar.
  • Espais d'interès agrari: prohibits, per no entrar en conflicte la sobirania energètica amb la sobirania alimentària.
  • Espais d'interès paisatgístic: prohibits, emparats per l’article 69 de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl (LOUS).
  • Espais naturals protegits: prohibits.
  • Sòl rústic: criteris d'implantació clars, de la mateixa manera que quan s'ha d'edificar el sòl rústic per a activitats que no són pròpies d'aquest tipus de sòl (estudi d'alternatives, superfície màxima d'ocupació, percentatge d'ocupació respecte de la superfície de la parcel·la, criteris d'integració paisatgística, etc.).
  • Eines per a la regulació: obligació, incentius i fiscalitat. Qui ho ha de fer? Energia ha de regular per propiciar la implantació de les renovables atenent les prioritats d'implantació en sòl ja urbanitzat o degradat i treballant en paral·lel amb objectius valents d'eficiència, estalvi i racionalització energètica. S’ha d’abordar la producció –objectiu: descarbonització i renovables– però també el transport, la distribució, la comercialització i el consum energètic –gestió de la demanda, racionalització, estalvi i eficiència–, s’han d’abordar les possibles implantacions en sòl rústic de noves instal·lacions fotovoltaiques amb criteris d'ordenació territorial establerts de forma conjunta amb l'administració competent en ordenació del territori i, per últim, s’ha de facilitar la participació directa de la ciutadania en les noves inversions per tal de democratitzar l'accés i la producció de l'energia.

Finalment l'administració energètica té una altra batalla, que és incidir en el nefast marc normatiu estatal que estableix la regulació del sector; incentiva les grans inversions afavorint la centralitat per compte de la descentralització en la producció i sense atendre els territoris limitats i sotmesos ja, com el nostre cas, a moltes pressions; planifica les infraestructures de transport a casa nostra (línies d'alta tensió, gasoductes i enllaços elèctrics) i envesteix contra l'autoconsum energètic i les renovables de forma sistemàtica i premeditada. Però sap que per aquesta batalla, si l'anterior l'envesteix amb coherència i valentia, ens hi tendrà al costat.

Així i només així –i sabem que no és una tasca fàcil– podrem abordar amb garanties la transició cap a un model energètic just, democràtic, sostenible, racional i renovable.