Tres dones, tres cultures que acaben feliçment “trenades”.
Smita, una intocable de Badlapur, l’Índia, té un objectiu: la seva filla de sis anys ha d’aprendre a llegir i escriure, només d’aquesta manera podrà acabar amb fatalitat d’un destí tristament programat, és astuta i ha de trencar la inèrcia que lliga els seus amb la injustícia en tots els àmbits. Pertany a un món en el qual els que són com ella no tenen drets, on "la violació és un arma de destrucció massiva", perquè les dones poden ser violades per expiar la falta d’un germà. La seva filla també està condenada a la malaltia, tot són deficiències.
Amb na Giulia, la realitat que se’ns presenta ens és més propera, som a Sicília, tot i així també ha de trencar una inèrcia fatal que l’hauria dut a un casament de conveniència per “salvar” una part del patrimoni i evitar la desfeta del negoci familiar. També opta per saltar-se les normes i tirar endavant per allà on no estava previst. De molt petita ha escoltat la sentència d’una “àvia” molt estimada a qui li agrada massa la llibertat: “Una dona casada ha de donar explicacions”, diu. “Fes el que vulguis, mia cara, però sobretot no et casis” (pàg. 27). També va haver d’escoltar un altra cantarella, aquesta per la seva afició a la lectura: “No n’hi trobaràs pas cap, de marit, als llibres! exclamava l’Alda” (pàg. 28).
A Mont-real trobem Sarah, una executiva amb un futur programat que no podia fallar. Té tres fills de dos matrimonis. A casa seva també demostra unes qualitats per a l’organització impecables; eficient quan cerca ajuda domèstica, res no falla…
Al despatx també ha triat la col·laboradora brillant, que serà subtilment utilitzada perquè ella pugui assolir les fites que s’ha marcat.
Però a Sarah la “traeix” la malaltia, dissimula un càncer greu, no està disposada a perdre el ritme de treball, per sort la malaltia no remet, en el seu mitjà és rebutjada… amb la mateixa brutalitat que ella acceptava fins que va ser víctima.
Té la valentia de trencar la inèrcia, de fixar prioritats, la salut, els fills, tornarà per “fer justícia”, ella ha canviat de bàndol: ara és una dona estigmatitzada, ja no serveixen les mentides i el cinisme.
Letitia Colombiani (1976), amb 'La trena', ha estat un èxit de vendes. De vegades ens malfiem de les llistes dels “més venuts”, però en aquest cas som davant d’un llibre que s’ha de fer arribar als lectors sense cap dubte. Una vegada més una recomanació sense reserves.
FITXA DEL LLIBRE
'La trena'
Laetitia Colombani
Traducció Anna Casassas
205 pàg.
18 euros
