OPINIÓ
Opinió 13/04/2016

De trens que no tornen a passar

2 min

Aquests dies he llegit sobre la nova flamant facultat de medicina de la UIB i dels costos que suposarà. Vagi per endavant que crec que mai no s'ha de negar la utilitat d'uns estudis tan importants com els de medicina a ca nostra, però també crec que el Govern està actuant d'una manera, com a mínim, accelerada. Per què? Perquè s'està aprovant una facultat importantíssima que no estava pressupostada, tot i que PSIB i MÉS sí que la duien en els seus respectius programes electorals.

El fet, més enllà d'evidenciar una vegada més que el trio PSIB-MÉS-Podem no és sòlid ni gaire estable, és que la població esdevé espectadora d'un curtmetratge amb pocs diàlegs però molt de trull. És evident que sempre és positiu que hi hagi estudis nous a la UIB i que aquests contribueixin a fer avançar la societat illenca cap a un futur millor, però és xocant que s'hagi de fer ja i tan ràpid quan no semblava una urgència (tenguem en compte que no fa ni un any que van prendre possessió dels càrrecs). Per què, de cop, és tan urgent? I el que és més important: i les altres urgències de les quals sí que es parlaven durant la campanya electoral on queden?

L'oportunitat que suposava per a les classes populars accedir a la universitat fa uns anys ara ha esdevengut un privilegi, i bones mostres en són l'augment del preu de les matrícules o el polèmic model 3+2, el qual obliga, 'de facto', a cursar màsters universitaris amb costos econòmics només aptes per a butxaques plenes. En un context com l'actual, on aconseguir una beca és com fer una triatló burocràtica on guanyen molt poques persones, el Govern (del canvi) representa que hauria de promoure ajuts per garantir l'accessibilitat de tothom a la universitat pública i revertir la precarització del PDI i PAS abans que centrar-se en un projecte tan concret i específic.

Armengol va dir que la facultat s'havia de fer per no perdre l'oportunitat d'agafar aquest tren. La qüestió és si agafant aquest tren no deixen molta gent pel camí que no té cabuda dins aquesta planificació tan perfecta d'excel·lència i projecció. A veure si al final resultarà que tendrem professionals de la medicina pública per tot i el Govern haurà deixat caure la sanitat en la més absoluta privatització en no utilitzar els recursos per revertir la situació d'emergència (ara sí, amb totes les lletres) que pateix la població illenca.

stats