El trepanat

Fa molts però que molts anys, un servidor va fer una excavació, codirigida pel Pep Farràs, a l’església de la Mare de Déu de la Trobada, a Montferrer. Recordo que hi feia molt de fred, una humitat terrible. Volíem descobrir la finestra d’una antiga cripta romànica que hi havia sota l’edifici modern, per garantir-ne la circulació d’aire i permetre’n la visita. Com sempre passa en aquestos casos, van començar les troballes insospitades: un absis preromànic, una tristíssima necròpoli infantil, un preciós paviment de còdols baixmedieval.

De vegades, les excavacions d’urgència queden resumides en una polsegosa memòria i algun article que dormirà el son dels justos en revistes especialitzades. Però de tant en tant, salta una espurna d’esperança, una segona oportunitat per al coneixement. Les restes humanes de les catorze tombes van ser objecte d’un estudi antropològic, fet per Núria Almirano. Edats, patologies. I un crani trepanat, amb supervivència: el testimoni d’una singular i radical pràctica mèdica. El vertigen del passat. I una datació per carboni 14: aquell individu va viure i va ser trepanat per algun protometge cap a la primera meitat del segle IX.

Qui sap si el difunt va tenir l’oportunitat de conèixer el bisbe Fèlix, heretge i màrtir, mort a l’exili a Lió el 818, a qui probablement se li va dedicar la cripta. Dissabte, a Oliana, en el marc de les III Jornades d’Estudis de l’Alt Urgell, la doctora Almirano repassarà aquesta història apassionant.