El 3%

Les dades fetes públiques per primer cop per l’Agència Tributària espanyola xifren en el 3% l’import dels diners i patrimoni que els súbdits del regne d’Espanya tenen repartits per tot el món

Els qui s’esveren amb el perfil paradisíac d’Andorra s’hauran de començar a calmar. O prendre’s una til·la. Especialment els veïns del sud que carreguen contra aquest petit país dels Pirineus. Les dades fetes públiques per primer cop per l’Agència Tributària espanyola xifren en el 3% l’import dels diners i patrimoni que els súbdits del regne d’Espanya tenen repartits per tot el món. Un percentatge insignificant que hauria de fer reflexionar a aquells que carreguen tintes, especialment a les redaccions de Barcelona i Madrid, contra el sistema andorrà.

Estem parlant que aquí hi ha uns 4.000 milions d’euros del total de 126.000 milions dipositats a la resta del món. Milions declarats, és clar. Perquè se suposa que pel planeta Terra els espanyols –físics i jurídics- hi deuen tenir repartit un bon pessic de calés ben amagats.

L’obligació dels espanyols de declarar els béns a l’estranger, vigent des del 2013, és una iniciativa amb la qual s’hi pot estar més o menys d’acord. Més si la norma s’aplica amb sentit comú i sense penalitzar per partida doble el titular dels béns. I menys si la norma persegueix esprémer el contribuent i dissuadir-lo de fer amb els seus diners el que lícitament li doni la gana de fer.

Tornant al 3%. Aquells que s’esveren contra Andorra potser haurien de reflexionar sobre el 97% restant. Potser el problema és que als esverats sovint un arbre no els deixa veure el bosc.