Amb les negociacions encetades per reeditar, per primera vegada en la història, els acords de govern a les tres principals institucions per part dels partits autodenominats d’esquerres, les decepcions no s’han fet esperar. Veim com les 'carreteres' encallen la negociació, encara que, ateses les evidències de saturació del parc de vehicles mòbils, les dades de contaminació de l’aire i les evidències del canvi climàtic haurien de ser motiu d’acord unànime per tal de rompre amb els projectes i inversions de carreteres previstes en un pla de carreteres obsolet que penja d’un conveni de carreteres amb Madrid que no en garanteix, en absolut, el finançament. Hauria de ser més que evident i unànime la necessitat d’oblidar-se de fer més carreteres i posar tots els esforços i més per, des del minut 1, fer un esforç sense precedents per llevar cotxes de les carreteres; no per passar-los a elèctrics ni prohibir el dièsel, sinó per disminuir en nombres absoluts el parc mòbil de vehicles, tant dels residents com dels turistes, que circulen per les nostres carreteres i camins.
Amb les negociacions en marxa, esclaten notícies com la sorgida arran de l’informe de l’entitat Transport and Environment, segons el qual Palma és la segona ciutat europea més contaminada pels creuers. Un informe que deixa més que en evidència el paper fet l’estiu passat per l'Autoritat Portuària amb l’aval vergonyós de la UIB, que en roda de premsa varen presentar les seves dades, ridícules i en absolut rigoroses, de mesures de contaminació per dir que no hi havia cap evidència de relació entre el que havien mesurat (gairebé res d’interès, ni significatiu, ni representatiu) i la intensificació dels creuers al port de Palma. Ara mateix, els exigiria, jo, responsabilitats. També surt com a notícia que el turisme de creuers tornarà a créixer aquesta temporada més d'un 10% i sumarà un 35% en quatre anys. I mentrestant sentim les nefastes declaracions de la consellera de Turisme en funcions, a qui ara sembla que se li acut (per il·luminació divina) que convé estudiar l’impacte dels creuers, malgrat que no han fet res en els darrers quatre anys, i les del presumpte futur batle de Palma, que diu que "no veig tants problemes amb els creuers a Palma". Per plorar.
Abans, però, vàrem tenir altres notícies que ens deixaren estupefactes, com que poc més d’una setmana després de les eleccions Francina Armengol ja es reunia amb els hotelers per "negociar" una modificació de la Llei turística a la carta, mentre els companys de Ciutat per a qui l’habita es manifestaven contra la festa que els nous hotelers 'cool' del Fils Suites –a l’antiga fàbrica de Can Ribas–, de la plaça Raimundo Clar i altres negocis de restauració varen organitzar fent veure que "fan barri", de "bon rotllo", tot i que el destrueixen. Com més hotels i restaurants en els nostres barris, més veïns expulsats i més drets vulnerats, però d’això la presidenta en funcions, Francina Armengol, i el futurible batlle, José Hila, no en volen sentir a xerrar. És més, crec que en el fons se’n senten orgullosos, d’aquests processos perversos de gentrificació turística a escala ciutat i escala illa que horrorosament patim els residents: queda prou bé, fa 'guapo'.
I si no en teníem a bastament: una nova promoció de luxe s’anuncia a Fornalutx; el fantasma del projecte d’hotel de luxe del casino de Calvià torna a treure el nas i, via modificació del PGOU, li volen duplicar les places turístiques amb una requalificació dels terrenys (serà clau per a la negociació dels acords de govern a Calvià?); i l’ens que gestiona el nostre aeroport, AENA, ens torna a NO sorprendre amb les seves intencions de treure encara més el suc al nostre aeroport. Els seus accionistes privats i l’Estat, dels quals depèn, ja es deuen fregar les mans amb el seu projecte per incrementar-hi les zones comercials i d’aparcaments de pagament, i reordenant i ampliant l’edifici terminal per poder disposar de més portes d’embarcament per, òbviament, operar més vols i que així augmenti el seu 'cash-flow'.
Continua la saga 'Wellcome tourists' costi el que costi, al territori, als recursos i a les persones que aquí ja fa temps que malvivim del turisme, com deixa clar el documental 'Tot inclòs: danys i conseqüències del turisme a les nostres illes', que va fer lliure la seva reproducció –després que IB3 es negués a emetre’l– aprofitant la jornada de reflexió preelectoral del 26 de maig i que no atura el ritme de presentacions arreu de territoris turistitzats (per tot Mallorca, Menorca, València, BCN, Lisboa, Canàries, Atenes, Creta...), on els debats i les resistències es van articulant contra un model imposat i depredador, que no n'entén de límits i que es continua alimentant des de les institucions d’arreu, incidint en la seva lògica extractiva i depredadora que no volen ni veure, ni molt menys assumir ni atacar.
Des de l’ecologisme, no donarem treva als nous governants. Ara ja no s’hi valen excuses. Ara ja sí, si realment volen demostrar el seu compromís amb els seus discursos d’esquerra política, cal que s’hi posin de valent en els 100 primers dies, perquè el monstre és enorme i el primer que cal és reconèixer-lo com a tal.
