Els túnels

Tinc molts pocs números perquè em caigui al damunt la nau russa descontrolada Progress-59. Crec que he cobert, i amb escreix, la meva part de mala sort amb els túnels. I no els del terror, els del temps o els de la mansió Playboy sinó aquells per on, teòricament, hauria de circular amb el meu cotxe.

Fa dues setmanes, en dos dies diferents, que em trobo tancat, a mig matí, el túnel de la Tàpia a Sant Julià de Lòria per obres de manteniment. A banda de la conveniència de fer aquests treballs en una altra hora, com ara la nit o la matinada, sortosament no he de desviar-me massa. Pitjor va ser el mes passat amb el de Pimorent que ja no tornarà a obrir fins al mes de novembre, per la tercera fase d’obres de manteniment i modernització.

No és el primer tancament llarg i això que es va inaugurar l’any 1994. Quan hi he pogut passar, ho he fet amb circulació alternativa o amb alguna altra incidència tot i que el peatge és tan car com imprimir textos amb cos de lletra Còmic Sans. També és força habitual que estigui tancat el de Foix entre les nou de la nit i les sis de la matinada, cosa que obliga a transitar pel mig de la població.

És lògic que aquestes infraestructures requereixin un manteniment però sembla que m’estiguin esperant a mi, just ara que busco els recorreguts més ràpids i còmodes perquè he arribat a una edat en què les coses que fixava amb el calendari, ho faig ara amb el rellotge. Sobretot després que aquesta joguina que s’ha inventat Microsoft i que es diu ‘How-old.net’ i que et determina l’edat que aparentes amb una foto m’hagi posat sis anys més dels que tinc.

Per tant, no vull perdre més temps del necessari en els desplaçaments i per anar a Barcelona he provat de canviar la carretera de Ponts per la del túnel del Cadí. I com no podia ser d’una altra manera el mes passat me’l vaig trobar tancat per un simulacre d’incendi. És probable que sigui l’únic que ha dut a terme en els seus més de 30 anys d’història. Evidentment em va tocar a mi.