“Tenim un país únic, amb un entorn únic que ens permet fer coses úniques com..."

Ens calen persones i col·lectius que tinguin la iniciativa i, al mateix temps, necessitem polítics que ho sàpiguen veure, hi apostin i ho gestionin

Acabeu vosaltres, amables lectors, la frase que encapçala aquest article d'opinió. Segur que cadascú la pot finalitzar d'una manera diferent, en funció dels seus gustos, les seves aficions o, fins i tot, la seva feina del dia a dia. Els punts suspensius poden ser substituïts per temes relacionats amb el món de l'esport, o de la cultura popular i tradicional, passant naturalment pel lleure i l'oci o per múltiples manifestacions més estretament lligades a les tecnologies, per exemple. Podríem fer un llistat llarg de les possibilitats que ofereix el nostre país, les nostres parròquies, els nostres pobles... de coses que ja es fan però que potser no s'hi creu suficient, de coses que són incipients però tenen futur, i de coses que segurament encara estan per venir.

Té raó, doncs, l'Òscar Casal, a qui li he manllevat la frase extreta de la notícia que en va fer l'Ara.ad dijous passat parlant de la Ultra Trail, dient que som un país únic amb un entorn únic. Però –afegeixo jo– siguem conscients que per permetre'ns ‘fer coses úniques’ també ens calen persones i col·lectius que tinguin la iniciativa, que crec que les tenim, i al mateix temps, necessitem polítics que ho sàpiguen veure, hi apostin i ho gestionin en totes i cadascuna de les manifestacions. És molt senzill, només cal creure-hi, creure en les nostres possibilitats com a país i en les de la nostra gent.