L'única recepta

Camp ja dona per segur que el proper govern voldrà que el Cirque du Soleil continuï i que, a més, ho voldrà fer amb les mateixes condicions que el seu ministeri ha negociat amb la companyia

ALBERT ROIG
ALBERT ROIG

Una cosa és que el govern de torn consideri que les seves iniciatives són les més beneficioses per al país i la seva societat, l'altre és que, a més, qui el substitueixi es vegi obligat a assumir uns compromisos contrets que es podien evitar i que potser no van en consonància amb el seu programa de govern. M'explico.

El ministre Camp, en el marc d'una valoració que fa poc va fer sobre unes declaracions en les quals deia que s'havia lligat la presència del Cirque du Soleil dos anys més (aquest i el que ve) perquè “hi havia eleccions pel mig i per al govern entrant li hauria estat difícil negociar en pocs mesos amb el Cirque”. És a dir, Camp ja dona per segur que el proper govern voldrà que el Cirque du Soleil continuï i que, a més, ho voldrà fer amb les mateixes condicions que el seu ministeri ha negociat amb la companyia. Hom podria considerar que l'actual ministre amb una certa pretensió s'ha atribuït una importància, un valor, un poder diguem-ne excessius, perquè hipoteca almenys el primer any del futur govern. S'ha posat a pensar Camp que potser no tothom creu en els beneficis del Cirque tal com ara s'està portant a terme? Per molts fulls de càlcul que es presentin fent balanços, no ha pensat que potser un futur govern, encara que sigui del seu mateix color polític, potser té altres prioritats que podrien passar per altres formats i col·laboracions?

Ningú dubta de la qualitat del Cirque i que hi ha visitants que aprofiten la seva estada a Andorra per anar a veure l'espectacle, i fins i tot potser per algú fa d'efecte crida. La qüestió és quan d'un espectacle, que tots sabem que no és dels de primer nivell del Cirque, el sobrevalorem, hi aboquem diners a cabassos i el convertim en l'única recepta medicinal, de dubtós resultat, davant el repte d'atraure turistes el mes de juliol.