La via dels cors

La notícia va corrent com la pólvora i, com sempre, només el temps dirà si acabarà fent-se realitat. Segons publica El Nacional, Catalunya o, millor dit, la Corporació catalana de mitjans audiovisuals (CCMA) hauria trobat la manera de posar els peus a Eurovisió. De moment, però, no a l’Eurovisió que tots coneixem sinó a un dels germanets petits del festival de la cançó: l'Eurovision Choir of the year. L’organització ja va anunciar fa temps la decisió d’obrir aquesta competició no només a estats sinó també a regions. I, de fet, enguany hi participaran Escòcia i Gal·les. Aquesta última, ja va prendre part a la darrera edició, el 2017, i a l’Eurovisió júnior del 2018.

Però perquè la participació de Catalunya al concurs de cors d’Eurovisió s’esdevingui, primer caldrà que es rubriqui l’ingrés de la CCMA a la Unió Europea de Radiodifusió (UER), que és l’organitzador dels certàmens d’Eurovisió. Sí que és cert que l’emissora Catalunya Música en forma part des del 2009 i n’és un membre destacat pel volum de producció i d’audiències amb xifres similars a la BBC britànica. Però històricament l’accés de TV3 a l’UER ha estat vetat per Radiotelevisió Espanyola. Ara, la negociació torna a ser sobre la taula.

Evidentment l’èxit seria poder participar plenament com a membre al concurs mare d’Eurovisió, el de cançons, però sí que és veritat que fer aquest primer pas no seria injustificat. No oblidem la tradició coral de Catalunya, especialment reeixida el segle XIX amb el fenomen dels cors de Clavé. O, més recentment, el gran èxit del programa de televisió, una mica en la línia del concurs eurovisiu, 'Oh, happy day!', de TV3 mateix! De fet, la notícia que ha encès la metxa sobre aquesta qüestió ja especula amb la possible participació dels darrers guanyadors d’aquest certamen al concurs europeu en nom de Catalunya.

Una altra especulació que fa l’article és la participació de Catalunya encoberta per Andorra, per dir-ho d’alguna manera. No sé en quin grau estan les converses entre la CCMA i Radio i Televisió d’Andorra. Però sí que es fa evident que, des del 2009 i també ara per ara, la part andorrana no està per la labor. Explorar aquesta opció és legítimament i plenament decisió seva. I penso que la viabilitat d’aquesta opció passaria per deixar ben clars des d’un principi els marges de decisió de cada part i ser molt conscients, des de Catalunya, de la generositat que suposaria aquest gest d’Andorra. Tot això, evidentment, mentre no es desllorigui el procés d’independència de Catalunya. Sigui com sigui, mentrestant, veurem si és viable explorar la via del concurs de cors.