Viatge universal

Hi ha una guerra oberta entre Voltaire i la barbàrie. Guanyarà l’esperit de Voltaire, naturalment, però costarà. Des de la nostra petita trinxera s’han d’aguantar les posicions, no defallir ni caure en el desànim. Anar a concerts, llegir llibres, no acotar el cap. Ara, en comptes d’un 'kalaixnikov', tinc a la tauleta de nit el primer volum del nou projecte del Joan Obiols.

Acabada la saga (vuit deliciosos volums!) d’'El Pirineu i la poesia de la història', ara enceta una nova aventura literària i personal: el 'Viatge universal pel Pirineu'. El Joan és, sense cap mena de dubte, qui més i millor coneix els pirinencs, gràcies a la seva curiositat insubornable, a la seva paciència, a la seva bonhomia i a la seva sensibilitat. El Joan és, en el sentit exacte del terme, un humanista. El primer volum d’aquesta nova sèrie ('El principat d’Andorra', ha estat editat gràcies a una feliç 'joint venture' entre l’Editorial Andorra i Edicions Salòria, i ja és a les llibreries.

Si n’hagués de destacar alguna cosa —i tot és prou destacable— ho faria amb la preciosa introducció: 'El País'. Són setze pàgines d’una extraordinària lucidesa, una declaració de principis que dóna el to exacte de les intencions i del posicionament estètic i moral de l’autor. Del seu compromís, del seu bagatge, de les seves esperances. Posen el llistó molt amunt, i el que és millor és que les pàgines que segueixen són igualment lúcides.

El viatge per Andorra el lliga a través de les obres d’art que troba al llarg del seu itinerari. Sabem que hi són, però ara, després d’haver llegit el llibre, ens les mirarem d’una altra manera. L’art que cus el país.