Som víctimes d'una guerra 'irrestricta'?

Els rastres d'aquest tipus de conflicte són diferents i molt més subtils, i no solen deixar vides humanes pel camí

Qiao Liang i Wang Xiangsui són dos coronels xinesos que l'any 1999 van escriure un tractat plantejant el què hem d'entendre per guerra als nostres dies, anant més enllà del que el seu compatriota Sun Tzu havia escrit uns 2500 anys abans amb "L'art de la guerra" (probablement escrit a finals del segle IV aC, i segons algunes teories escrit, per més d'un autor). Segons Liang i Xiangsui la guerra va més enllà del que tradicionalment entenem com a tal. Diuen en el seu tractat 'Guerra irrestricta': "Aquests nous mitjans i mètodes de guerra inclouen la guerra psicològica (com difondre rumors que intimidin l'enemic i destrueixin el seu estat d'ànim) i la guerra de comunicació (manipular el què els ciutadans veuen i senten per liderar l'opinió pública)". Veiem exemples de guerra 'irrestricta' amb la utilització dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials per part d'Estat islàmic, o amb la pressió mediàtica constant per part dels mitjans de Madrid sobre Catalunya, o amb la mateixa judicialització constant de la política que fan des de l'Estat espanyol amb Catalunya, així com els atacs mundials a la xarxa d'Internet. Ara ja no es lluita només amb armes.

Andorra no ha necessitat mai un exèrcit perquè clamaria el cel que algun dels nostres veïns ens envaís, la comunitat internacional no ho permetria. Però, em pregunto què passaria si la guerra contra Andorra fos una guerra 'irrestricta'? Els rastres de la guerra 'irrestricta' són diferents i molt més subtils i no solen deixar vides humanes pel camí. Molt més abstractes davant la comunitat internacional. I si el nostre país és incòmode perquè tenia un sistema financer on el secret bancari era sagrat, o perquè s'hi fabrica tabac amb una taxació més baixa, o perquè té un comerç que competeix en preu amb els veïns, o perquè les nostres estacions d'esquí són les millors del Pirineu. Si som incòmodes, podem ser fàcilment víctimes d'una guerra 'irrestricta' amb facilitat. I si ja en som víctimes? Què podem fer? Poca cosa!

Si mirem els esdeveniments dels darrers cinc anys (no cal ser massa explícit, només cal repassar la història recent, bancs que cauen, notícies de veracitat dubtosa...) veurem que moltes de les coses que ens passen són molt similars al que Liang i Xiangsui descriuen com a mètodes d'atac en una guerra 'irrestricta'. La veritat és que llegint fragments del tractat 'Guerra irrestricta' es posen els pèls de punta si comparem el que diu el llibre amb les coses que ens estan passant i el que llegim cada cop que obrim un diari del nostre país. Poca vida li queda a Andorra si no ens defenem de la guerra 'irrestricta' de la que sembla que som víctimes. Mare meva, mare meva, si no fem res que Déu ens agafi confessats!