La vida dels frescos

Valdria la pena escriure un llibre sobre el viatge dins d’Andorra de les pintures de Santa Coloma

Al llibre 'Un Van Gogh en el gallinero. Y otras historias increíbles del mundo del arte' (Edhasa) Maureen Marozeau explica la complicada, i molts cops curiosa, vida que han tingut obres d'art. És un volum apassionant sobre obres tan famoses com el bust de Nefertiti o 'L'astrònom' de Vermeer, una pintura que agradava amb bogeria a Hitler.

Les obres d'art no han estat sempre en el museu on les veiem ara, algunes han tingut una vida interessant i trepidant fora d'aquella paret. És el cas dels frescos de Santa Coloma, que podrien protagonitzar un capítol d'aquell llibre. Aquestes pintures medievals ja tenen un magnífic estudi, 'Magister Sancta Columba', que Viena Art i Govern van editar el 2004.

Allà hi podem llegir el llarg periple dels frescos medievals: van ser menystinguts durant segles perquè l'art romànic es considerava rude, primitiu i lleig, van ser arrencats amb la tècnica de l''strappo', venuts pel bisbat en un moment en què l'art romànic es va revaloritzar, el gruix de les pintures va ser propietat del baró Van Cassel, van ser requisats pels nazis al noble jueu, van passar per magatzems i van acabar exposades en un museu d'Alemanya.

Els frescos van ser recuperats pel Govern després d'un llarg procés coliderat pels ministeris de Cultura i Afers Exteriors, que va suposar una despesa de, com a mínim, 3,7 milions d'euros, el preu de venda dels frescos. Es van haver de cercar els hereus de Van Cassel a Europa i els hereus de la secretària de Van Cassel (a qui va deixar una petita part del seu patrimoni) a Amèrica. Aquests van reclamar a Alemanya les pintures robades pels nazis i així el Govern les va poder comprar.

Aquesta seria a grans trets, la història dels frescos pel món, que reconstrueix en aquell catàleg. A més, les pintures van venir en dues ocasions a Andorra per protagonitzar brillants exposicions mentre encara eren propietat alemanya.

Ara caldria escriure el viatge interior dels frescos, la vida d'aquests sants medievals ja com a propietat andorrana. Aquí van unes notes: una exposició a la sala de Govern: 'Benvingudes a casa vostra', un títol i un discurs paternalista i estrany, eufemisme pur, com si les pintures haguessin anat a fer un tomb, pur turisme, i no haguessin estat mai arrencades i venudes. Després una llarga estada al magatzem de patrimoni, on es va haver de construir un habitacle amb les condicions de temperatura i humitat adients als frescos, habitacle que també es va construir a la sala d'exposicions de Govern, on van passar una altra part del temps tancades.

En aquests dos espais les pintures han viscut una història de foscor, de tancament, fresc i humit, a vegades amb la promesa de ser la peça estrella d'un museu nacional que no existeix.

Els plans de construcció de The Cloud van fer enderrocar la sala d'exposicions de Govern, l'edifici va anar a terra i, per això, se n'havia planificat un altre, el contenidor a Santa Coloma, on aviat arribaran les pintures, un espai just davant de l'església. Justament a l'església divendres es va inaugurar el videomapatge (el 'mapping' per a la conversa del bar) que reconstrueix aquelles pintures en el seu hàbitat original.

L'autor del futur llibre hauria d'ordenar bé cronològicament aquestes notes, posar-hi una mica de ritme i amenitat, posar un títol a aquest anar i venir de magatzem a sala i de sala a magatzem, mentre s'enderroquen i es construeixen edificis –o no com The Cloud-. 'La vida dels frescos' podria ser un bon títol, i quedaria un llibre ben distret.