El mes d’agost del 2018 el Govern presidit per la socialista Francina Armengol preparava la tramitació del decret que havia de regular la creació i el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics, com a departament que hauria de vetllar perquè els ciutadans d’aquestes illes no pateixin una vulneració dels seus drets a usar la llengua catalana a les Illes Balears. Passat gairebé un any i en el moment de les negociacions per a la reedició d’un pacte d’esquerres que conformi l’Executiu, de bell nou encapçalat per Armengol, la creació d’aquesta entitat és un dels motius que han enrocat la negociació. MÉS diu que el PSIB no la vol; els socialistes ho justifiquen al·legant que és una qüestió de formes, però que en cap cas estan en contra de l’ús del català, mentre que Unides Podem proposa que, en comptes de crear una oficina independent, aquesta funció s’exerceixi des de la Direcció General de Política Lingüística. No s’entén que el que era una iniciativa ja en tramitació per atendre els ciutadans que han vist vulnerats els seus drets lingüístics ara sigui motiu de controvèrsia.
L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears reconeix l’oficialitat de la llengua catalana, basant-se en el seu valor com a element identificador i vertebrador de la societat. Aquesta oficialitat genera drets lingüístics. Així ho expressa l’article 4.2 de l’Estatut d’Autonomia respecte de la llengua catalana pròpia de les Balears: “Totes les persones tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no pot ser discriminat per causa de l’idioma”.
La realitat és que, dia sí i dia també, els ciutadans de les Balears pateixen discriminació pel fet d’expressar-se en català. Tot està afectat d’aquesta realitat: passa a bars i restaurants, als vols que entren i surten de les Illes, a l’atenció sanitària, passa a certes administracions, a la justícia o quan se sol·liciten els serveis de les forces de seguretat. En la immensa majoria dels casos no es denuncia (es pot fer a Política Lingüística), s’opta per callar o canviar de llengua, la qual cosa afebleix la nostra i els drets com a catalanoparlants. L’Oficina de Drets Lingüístics o, si es prefereix, un departament específic dins la Direcció General ha de garantir aquest dret estatutari i promoure que els ciutadans que sentin els drets vulnerats ho denunciïn. El Govern té l’obligació de vetlar pels nostres drets i donar una resposta contundent quan són atacats. En el cas de la llengua catalana a les Balears, malauradament, hem de dir que es fa de manera sistemàtica. Per força, l’Executiu ha de posar les eines necessàries per respondre amb rapidesa i contundència.
