Un wi-fi fantasma

Connectar-se a Internet, de franc o pagant, en alguns hotels d'Espanya o del sud de França és una autèntica odissea

No faig 'selfies' arriscades, ni em poso sota d'un hidroavió per rebre l'impacte de 1.500 litres d'aigua en una versió certament perillosa de l'Ice Bucket Challenge. Tampoc presumeixo de cul com Nicki Minaj, ni sóc addicte a l'horror-clubbing, ni m'he comprat unes sandàlies Birkenstock. El meu defecte, descobert de manera cruel aquest estiu, és que sóc un FOMO ("fear of missing out") o por a perdre's alguna cosa. La revelació ha vingut acompanyada d'una constatació: el wi-fi hoteler, de pagament o gratuït, és horrorós a Espanya, i en algunes poblacions del sud de França.

M'he enfrontat a codis d'accés que no hauria pogut desxifrar Champollion, el de la pedra de Rosetta i els jeroglífics. M'han enviat tècnics que tan aviat emulaven Steve Jobs com netejaven la piscina, feien de discjòqueis o servien l'esmorzar, i que davant de les meves preguntes se sentien com un hipopòtam al qual li demanaven de tocar la flauta. Quan em queixava a la recepció dels problemes amb el wi-fi em deien que no sabia connectar-me a la xarxa sense fils de l'hotel, com si fos un home del Neolític. En els meus intents de connexió he sentit sons que semblaven els crits nupcials dels dofins; quan he tingut accés a Internet he patit més talls que una pel·lícula a Antena 3 i ha anat més lent que un recompte de vots a l'Índia.

Em passejava pels hotels amb el portàtil sota el braç buscant wi-fi, per poder enviar els meus articles, per saber si a les poblacions de la costa on passo les vacances ha arribat l'ebola, estan amenaçades per l'impacte d'un asteroide, per una guerra nuclear o biològica o per un sobtat canvi climàtic. I els hotelers, aliens a l'actualitat, tenien una idea de com funciona el món que semblava treta de Winnie The Pooh. Volia estar al dia de l'evolució dels conflictes a Palestina i Ucraïna i ells, davant el caos del wi-fi, em proposaven entrades per la zona d'spa i de relaxació, un minibús per portar-me a un llunyà camp de golf o un descompte en el preu de les entrades per anar a veure un partit amistós del Barça contra el León, que a banda d'un model de cotxe també és, pel que sembla, un equip de futbol.

Hi ha molts estudis de buscadors d'hotels i de majoristes en què es diu que els clients valoren més el wi-fi, gratuït si pot ser, que una carta de coixins, el transport a l'aeroport, poder deixar l'habitació a les quatre de la tarda, el còctel de benvinguda o les 'aminities'. Però els hotelers continuen oferint wi-fi a velocitat del Centrino. Potser ho fan perquè anem als hotels per practicar això tan terapèutic de la desconnexió total.

A Andorra dormo a casa i ignoro com funciona el wi-fi dels hotels perquè tampoc acostumo a fer vida a les recepcions. És dimarts a la tarda i vull saber com ha anat la reunió entre Rajoy i Martí i quan vindrà el president del govern espanyol en visita oficial a Andorra. Passo per davant de l'hotel Starc i provo de connectar-me. Potser l'únic que funciona de l'edifici és el wi-fi. Hi ha una xarxa que es diu 'fantasma'. Protegida amb wpa2.