Una Andorra més participativa i dinàmica

Benvolguts conciutadans,

Aquest 14 de març fa 25 anys que el poble andorrà va votar en referèndum la Constitució, que permetia a Andorra esdevenir membre de ple dret de la comunitat internacional. La Constitució de 1993 és, sens dubte, la fita més rellevant de la nostra història recent. Però la realitat social, política i jurídica d’Andorra es remunta molts segles enrere. Bona prova en serà la celebració, l’any vinent, del 600 aniversari de la creació del Consell de la Terra o els 740 i 730 anys, respectivament, de la signatura dels Pariatges que es compleixen aquest any.

És per això que la Constitució de 1993 s’ha de veure com un pas –decisiu, això sí– en la llarga evolució del nostre país. El 14 de març de fa 25 anys, les andorranes i els andorrans van actualitzar les institucions que ens havia llegat la història, van culminar el camí cap a la plena sobirania popular i van clarificar la separació de poders. Fruit d’aquella decisió col·lectiva Andorra va trobar el seu lloc al món, com testimonia l’entrada del nostre país a les Nacions Unides i al Consell d’Europa.

Un quart de segle després, podem fer un balanç molt positiu de l’etapa constitucional. Des d’aleshores, els andorrans han renovat fins a set vegades el Consell General, amb les respectives majories parlamentàries que han donat l’alternança a cinc governs diferents. L’estabilitat i l’alternança d’aquests 25 anys demostren el bon funcionament de les nostres institucions.

A la vegada, dos coprínceps episcopals i cinc coprínceps francesos s’han succeït des de l’aprovació de la Constitució, contribuint –tots ells– a donar continuïtat a les institucions andorranes i a impulsar l’evolució del nostre país mitjançant les seves funcions d’arbitratge i moderació. Al meu entendre, l’últim quart de segle també serveix per demostrar l’encert de les andorranes i els andorrans en el moment en què van apostar pel Coprincipat parlamentari com a règim polític per a l’Andorra moderna.

Més enllà de l’aspecte institucional, la Constitució i el seu desplegament també han contribuït a transformar la societat andorrana. En el moment de la seva aprovació, fa 25 anys, les persones de nacionalitat andorrana érem una minoria al nostre propi país. El text constitucional i el subsegüent desenvolupament legislatiu van obrir noves vies per a l’accés a la nacionalitat i avui les andorranes i els andorrans representem pràcticament la meitat de la població del país, essent la comunitat més nombrosa. A la vegada, ja en els darrers anys, l’extensió dels drets econòmics a tota la població ha obert la porta a una Andorra més participativa i dinàmica.

Aquesta evolució demogràfica, social i econòmica posa de manifest fins a quin punt l’etapa constitucional ha contribuït a continuar fent d’Andorra un país integrador i generador d’oportunitats per a les seves ciutadanes i els seus ciutadans.

Evidentment –i afortunadament– queda molt camí constitucional per recórrer. La regulació de les mesures de conflicte col·lectiu i de l’acció sindical i patronal –actualment a tràmit al Consell General– n’és un bon exemple. Però el camí constitucional no consisteix només a desplegar les previsions contingudes a la Carta Magna de 1993, sinó també a seguir adaptant aquestes previsions a una realitat en transformació permanent.

Els 25 anys de la Constitució han estat 25 anys de servei al poble andorrà. Un poble que el 14 de març de 1993 es va dotar d’un instrument fonamental que li ha permès avançar com a societat inclusiva, moderna i plenament reconeguda en el context internacional.

Aquells que hem tingut responsabilitats públiques al llarg d’aquest quart de segle podem estar raonablement satisfets de l’evolució de l’Andorra constitucional. Pertocarà a les generacions més joves afegir noves pàgines a aquesta història apassionant.