L’Alt Pirineu vol un desconfinament més flexible

La Seu d'UrgellL’Associació de Micropobles de Catalunya ha demanat a la Generalitat que apliqui mesures específiques per tal que a les zones menys poblades del país el desconfinament sigui més flexible. Es tracta d’una demanda que subscriuen diversos representants polítics de l’Alt Pirineu, que alerten que no té cap sentit aplicar els mateixos criteris en una gran ciutat com Barcelona que en un poble de menys de 500 habitants.

El president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Mario Urrea, s'ha referit a l'autorització de les sortides dels menors de 14 anys i ha considerat que als pobles no té cap sentit limitar-les a un quilòmetre dels domicilis perquè els nens poden agafar un camí cadascú i no trobar-se en tot el dia. "En canvi a Barcelona es trobaran molts nens al carrer", ha afegit. També ha assenyalat que el confinament ja s'havia d'haver fet diferent però que en aquell moment no van voler expressar-ho excessivament perquè van considerar que no s'havia de "polemitzar ni mostrar diferències entre uns municipis i altres". Això no obstant, destaca que sí que han defensat qüestions com la de poder anar als horts o frenar l'arribada de persones amb segona residència.

Aprofitar els avantatges de la poca massificació

Unes mesures que es veuen bé en municipis pirinencs com Bellver de Cerdanya, Esterri d’Àneu, Baix Pallars, Coll de Nargó o Bassella. En el primer cas, l’alcalde, Xavier Porta, remarca que “a la Cerdanya fa dies que estem amb zero positius de coronavirus, de manera que no té cap sentit que haguem de fer el mateix confinament que en una ciutat com Barcelona”. En aquest sentit, ha lamentat que “des de Barcelona sempre es queixen de la centralització de Madrid, però nosaltres a més també patim la de Barcelona”. Així, ha apuntat que “normalment, al Pirineu tenim pocs avantatges, però ara que en tenim un, com és la manca d’aglomeracions, cal que ens el deixin aprofitar”. Tot plegat, però, creu que caldria fer-ho “controlant molt les anades i vingudes de la gent de fora de la comarca”.

Per la seva banda, l’alcalde de Coll de Nargó i vicepresident del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Martí Riera, ha posat de manifest que al seu municipi “hi ha nuclis amb set o vuit habitants i no té sentit aplicar-hi les mateixes mesures que en zones més poblades”. Tot i aquesta major flexibilitat, ha deixat clar que caldria seguir totes les mesures de seguretat, com ara l’ús de mascaretes i guants, ja que “molts dels habitants d’aquests nuclis són gent gran i, per tant, població de risc”. Pel que fa a la distància social, ha ironitzat que en molts pobles “el veí més proper el tens a mig quilòmetre i, per tant, no te’l trobes a no ser que hi quedis expressament”. L’alcalde ha matisat que al nucli de Coll de Nargó, on s’hi agrupa la majoria de la població, sí que “serem més curosos, perquè fins ara no hem tingut cap cas i ens fa por que ara per voler córrer massa en tinguem algun”.

Sortides per senders i boscos

Encara a l’Alt Urgell, a Bassella, la seva alcaldessa, Cristina Barbens, veuria amb bons ulls que es permetés el passeig per senders que queden a tocar de les zones habitades i que voregen el riu o s'endinsen en zona de bosc, ja que aquests supleixen els parcs i jardins propis de les ciutats. Creu que aquestes mesures s’adaptarien més a la realitat d’aquest municipi, el més meridional de la comarca, on hi viuen poc més de 200 habitants, més de la meitat dels quals a Ogern i la resta repartits en vuit petits nuclis més.

L'alcaldessa defensa que, en tot cas, caldria respectar els dos metres de distanciament social i que, en cas de trobar-se algun veí o persona coneguda, s'hauria de limitar el temps de contacte verbal per minimitzar el risc de contagi, amb la qual cosa no es podrien mantenir llargues converses entre ells. A més, aposta per regular les sortides per franges horàries, per tal d'evitar que els nens i les persones grans coincideixin amb altres adults que estan passejant el gos. Respecte a les persones de la tercera edat, Barbens creu que en la majoria de casos haurien d'anar acompanyades, ja que el context actual les ha pogut fer més vulnerables. En aquest sentit, defensa que ho pugui fer el seu cuidador habitual o un familiar.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Baix Pallars, Anna Sentinella, explica que quan es va ordenar el confinament pel coronavirus hi van estar d'acord amb l'objectiu de "protegir el màxim la gent". Ara, quan es comenci a aplicar el desconfinament, també creu que s'hauria de "tenir en compte les singularitats de cada territori". La disgregació d’aquest municipi del Pallars Sobirà, on hi viuen uns 300 habitants repartits en vint nuclis, suposa que quan la gent surt a passejar, és complicat que es trobin entre si durant tot el trajecte.

Mentrestant, l'alcalde d'Esterri d'Àneu, municipi de la mateixa comarca, amb uns 750 habitants i una extensió de 8,55 quilòmetres quadrats, ha dit que van estar "molt a favor" de les mesures de confinament i fins i tot es va insistir en demanar a la gent amb segones residències que no hi anessin. Ara bé, Pere Ticó demana que es tinguin en compte les zones rurals amb molt espai natural al seu entorn i on la densitat de població és molt baixa. Per això, no amaga que el "desconfinament hauria de ser millor", sense privilegis, però si amb mesures adaptades. Per Ticó, és millor que els nens surtin a caminar pels molts senders que hi ha al voltant del poble que no que es concentrin tots al nucli urbà o als jardins del municipi. Una petició que també s’ha fet des de l’ajuntament de Tremp, que disposa del terme municipal més extens de Catalunya.