Artur Mas: 'No ens podem permetre el luxe de fer marxa enrere'

El procés d'independència, el dèficit fiscal amb Espanya i la recuperació econòmica de Catalunya han centrat el discurs inaugural de la 25a Trobada Empresarial al Pirineu del president de la Generalitat de Catalunya

El compromís de la Generalitat de Catalunya amb el dret a decidir ha estat el tema més rellevant i que ha generat més preguntes dins la conferència inaugural del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, aquest divendres al matí a la 25a Trobada Empresarial al Pirineu, patrocinada per Crèdit Andorrà. Mas també ha valorat les dades fetes públiques aquest dijous del dèficit fiscal català, de 15.000 milions d'euros, i ha constatat que la recuperació econòmica a Catalunya ja té ''un punt de solidesa'' i que es nota en l'àmbit ''multisectorial'' i ''multiterritorial''.

Artur Mas ha recalcat que ''Catalunya té un projecte'', que és en positiu, pacífic i que ''no és per negar res ni per anar contra ningú''. Assegura que ''cal tirar-lo endavant'' perquè el país necessita ''instruments i condicions diferents'' per poder-se emmirallar completament amb els estats europeus de dimensions i índexs similars que li són referents: Dinamarca, els Països Baixos i Àustria. A Catalunya li cal ''tenir instruments normals per anar endavant i seguir avançant'', ha afirmat, en clara referència a l'Estat propi, i dóna per tancada ''la via tradicional''.

Per seguir amb aquest procés, el president es mostra a l'expectativa de trobar un ''clima per acordar les coses'' amb Madrid però ha explicat que ''quan piquem a la porta per establir aquestes condicions, no hi ha resposta més enllà de l'enrocament''. Però afegeix que ''el preu que avui pagaríem per no anar endavant seria molt alt'', que ''no ens podem permetre el luxe de fer marxa enrere''. Per això, ha afirmat que ''esperem que ens puguem entendre amb les autoritats de l'estat espanyol per fer les coses el millor possible''.

El president Mas es mostra ''preocupat i esperançat'' però no es vol avançar als esdeveniments i subratlla que ''la batalla ara és per poder decidir'' i que els esforços del govern català se centren en la celebració de la consulta sobre la independència, el 9 de novembre, que assegura que es farà malgrat que no hi acabi havent acord amb Madrid. Ho afirmat també fent referència a la futura pertinença de l'hipotètic Estat català a la Unió Europea. Ha dit que ''des d'un punt de vista molt majoritari volem seguir sent de la Unió Europea, Schengen, l'euro i l'OTAN'' i que això no serà així només si algun país ho veta. I en aquest sentit ha afegit que ''caldria identificar qui ens vetaria'', però que a hores d'ara cap Estat ha anunciat públicament el veto. En tot cas, insisteix que el procés català s'ha de fer ''en condicions de manteniment dels nostres estatus i pertinences'', que les ''certeses absolutes no les té ningú en res'' i ha reblat dient que ''el que estem fent té riscos. Algú ha calculat el risc de no fer-ho?''.

Dèficit fiscal i sortida de la crisi

Sobre el dèficit fiscal, que dijous el conseller d'Economia del govern català, Andreu Mas-Colell, situava als 15.000 milions d'euros, Mas ha afirmat que ''això ens resta capacitats i possibilitats''. Però ha refermat que ''mai hem negat un corrent de solidaritat cap a Espanya però ha de tenir una dimensió digerible''. En relació a la millora de l'economia, a més de fer referència al punt de solidesa dels indicadors de la sortida de la crisi, ha explicat que Catalunya lidera la recepció de turisme de la península ibèrica i del sud d'Europa, que acumula onze mesos seguits de reducció de l'índex d'atur interanual i que és el segon país del món amb més ajuts a la producció científica per capita després dels Països Baixos.