Batalla: “El problema no és dels alcaldes, sinó de l'estat que els persegueix"

L'alcalde de la Seu d'Urgell assegura cada cop hi ha més gent, més enllà dels partidaris del sí o dels partidaris del referèndum, que veu que les pràctiques del govern espanyol no són correctes

Albert Batalla és alcalde de la Seu d'Urgell i diputat al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí. És un dels més de 700 alcaldes catalans que han estat citats a declarar per col·laborar amb el referèndum del proper 1 d'octubre amb la cessió d'equipaments municipals. Davant la situació excepcional que viu Catalunya, Batalla explica que el problema no és dels alcaldes sinó de l'estat que els persegueix, i assegura que els ciutadans volen votar, tant els partidaris del sí com els del no. Respecta els posicionaments internacionals com el d'Andorra, però demana que, alhora, els països també respectin el resultat de la votació.

Vostè és un dels alcaldes citats per la fiscalia, anirà a declarar?

En el meu cas encara no he rebut la citació tot i que als mitjans hagi sortit que sí. Anirem a declarar, però considerem que no hem fet res mal fet, bàsicament perquè pensem que el que hem de defensar és el dret dels ciutadans a poder expressar-se democràticament en una urna, i que és un problema polític que existeix entre Catalunya i Espanya. Per tant, creiem que els problemes polítics s'han de resoldre amb fórmules polítiques, i en cap cas des d'una perspectiva judicial, que és el que malauradament fa l'Estat des de fa molt de temps, i especialment aquestes últimes setmanes. Algú pretén posar sobre la taula que el problema el tenim els alcaldes, quan en realitat crec que el problema és d'un estat que persegueix judicialment a 715 alcaldes d'un país que en té 947.

Es preveuen accions judicials contra de les vulneracions de drets que es denuncien des de Catalunya?

Hi ha vulneracions del dret a la llibertat d'expressió, del dret d'informació i del dret de reunió. Nosaltres evidentment estem fent una denúncia pública molt clara en relació a què això no forma part de la pràctica habitual en un estat democràtic, i crec que cada dia hi ha més gent que ho veu, no només entre els que estan a favor del sí, o fins i tot dels que estan a favor del referèndum: hi ha molta gent que veu que això no és correcte. També crec que en el moment corresponent es faran les denúncies necessàries per part de qui correspongui, i també a la comunitat internacional.

Creu que ha arribat el moment que la comunitat internacional es pronunciï?

Ja hi ha hagut algun pronunciament, com el del grup de diputats danesos que va enviar una carta al govern de l'Estat molt dura en la qual es demanava que hi hagi diàleg i que es deixi de perseguir judicialment els alcaldes o de fer intervencions als mitjans de comunicació. Crec que, a poc a poc i a mesura que passen els dies, la comunitat internacional va veient que les pràctiques de l'estat espanyol s'assemblen més a temps passats o a pràctiques d'altres estats del món que no són democràtiques, que no pas les pròpies d'un país europeu que està considerat com a democràtic.

Entén el punt de vista de països com la veïna Andorra?

Nosaltres som respectuosos amb els posicionaments que tinguin la resta de països del món, i des d'aquest punt de vista esperem que també tots els països del món siguin respectuosos amb el resultat del referèndum i, evidentment, amb les decisions que prenguin les institucions catalanes.

Pensa que s'arribarà a decretar l'estat d'excepció i que hi ha el risc que es puguin tancar fronteres?

No ho voldria creure perquè no estem en una situació en què això sigui necessari ni molt menys. Però està clar que l'estat espanyol està portant a la pràctica una sèrie de conductes que no formen part del que seria desitjable per part d'un estat democràtic que forma part de la Unió Europea. Per tant, és difícil saber què farà en els propers dies, però m'agradaria imaginar que no s'anirà més enllà i que no es prendran decisions que, a més, el poden posar en un greu compromís internacional.

Com a alcalde, quins neguits li transmeten els ciutadans de la Seu d'Urgell?

La pregunta principal que ens fan aquests dies és 'votarem, oi?'. La gent està molt predisposada a votar i a participar en el referèndum. Per tant, ens demanen que protegim i defensem el seu dret de poder votar en una urna, sigui quina sigui la seva posició política respecte a la independència. Davant d'això, els donem la tranquil·litat de saber que la Generalitat, a través de l'organisme electoral, està treballant de forma intensa perquè el referèndum es pugui desenvolupar amb les màximes condicions de normalitat, tenint en compte l'hostilitat que tenim en aquests moments per part de l'Estat, que això és el que el fa molt excepcional. En tot cas, el que veiem és que la gent vol votar, té ganes de dir la seva i de respondre els atacs que s'estan produint. 

Es podrà mantenir l'actitud pacífica dels catalans fins al final?

Catalunya és un petit miracle des del punt de vista de la reivindicació política que estem portant endavant, perquè durant sis anys seguits ha tret milions de persones al carrer d'una forma absolutament pacífica, totalment democràtica, gent de tota mena i condició, amb l'esperit d'un sol poble, per reivindicar una cosa que forma part del dret democràtic de qualsevol poble, que és poder decidir lliurement el nostre futur. Aquesta és l'actitud que hem tingut durant aquest temps i serà l'actitud que mantindrem d'aquí al referèndum de l'1 d'octubre, perquè tampoc concebem cap altra possibilitat que no sigui la democràcia i les urnes per defensar les nostres idees.

Quines garanties té hores d'ara el referèndum de l'1-O?

Les garanties estan recollides en la llei del referèndum aprovada per majoria absoluta i explica molt clarament com serà el procés de votació i les atribucions de la sindicatura electoral, que ja existeix. S'ha treballat –malgrat que l'estat espanyol hi ha posat tants pals a les rodes com ha pogut– per tenir el màxim de garanties en el referèndum. També s'han posat en marxa les missions d'observació internacional, que han d'acreditar aquesta voluntat de fer les coses bé, i de fer-les amb prou garanties perquè els resultats siguin totalment avalables. Evidentment, a més, estem fent una crida, no només a què la gent voti que sí sinó també a tota aquella gent que se senti demòcrata, perquè respongui a les actituds poc democràtiques de l'estat espanyol amb una participació important en el referèndum, ja sigui per votar que sí o per votar que no. De fet, els del sí estem defensant donar veu a tothom, mentre que el govern de l'Estat i alguns partits polítics que li donen suport estan traient la veu a tothom, tant els del sí com els del no.

Quina hauria de ser la participació mínima que avalés la presa de decisions posteriors?

La llei no defineix una participació mínima però és evident que, per prendre decisions importants i per donar una resposta democràtica a aquestes actituds de l'estat espanyol, estem estimulant que la participació sigui important i estem cridant a tothom perquè sigui prou alta.

Creu que es va forçar massa el reglament del parlament a l'hora d'aprovar la llei del referèndum?

El tràmit parlamentari que es va fer servir està totalment recollit en el reglament del parlament, i val a dir que des de fa molts mesos es va oferir a tots els partits polítics de la cambra formar part d'una ponència conjunta per redactar la llei del referèndum i que hi va haver un boicot total per part d'alguns partits polítics, que després s'han queixat que no havien tingut suficient possibilitat de participació. La llei es va aprovar amb el reglament vigent de la cambra i també amb la possibilitat de poder fer esmenes parcials en el text. Massa vegades durant aquests dos dies es va apel·lar a defectes de forma per intentar paralitzar quelcom que va molt més enllà i que és una qüestió de fons: que hi ha partits polítics que estan en contra del referèndum.

Què passarà el 2 d'octubre?

Dependrà clarament del que passi l'1 d'octubre, però la llei del referèndum explicita que si guanya el sí, quan es confirmin els resultats, es declararà la independència, i si guanya el no, es convocaran eleccions autonòmiques perquè serà evident que el projecte endegat no haurà rebut l'aval per continuar. Des d'aquest punt de vista, les cartes estan totes sobre la taula. També es va aprovar la llei de transitorietat que el que fa és, en el moment en què l'estat sigui independent, una aplicació de legislació, que en molts casos és continuista, i que posarà l'escenari per anar cap a un procés constituent perquè entre tots puguem definir com volem la constitució del nou estat.

I com es faria la desconnexió des del punt de vista econòmic?

La llei especifica molt clarament quines són les qüestions pràctiques que s'han de resoldre en el dia a dia d'un país que declara la seva independència. També durant aquests anys hem estat treballant en les estructures d'estat com la pròpia agència tributària de Catalunya o l'agència de seguretat social, tots aquells instruments que són bàsics per al funcionament ordinari d'un país i que ja estan preparats per poder assumir el rol ordinari del dia a dia en cas que esdevinguem un estat independent.