Diversos veïns del municipi de Tremp estan obligats a sortir de la regió sanitària per fer tasques quotidianes

TrempEls capricis de la frontera entre Catalunya i l’Aragó a la vall de la Noguera Ribagorçana ha generat tradicionalment situacions força curioses, amb pobles partits pel mig per la frontera entre comunitats o valls a les quals només s’hi pot accedir des d’una altra província. Aquestes setmanes, tant amb la situació inicial de confinament dins del municipi com ara, amb la prohibició d’abandonar la regió sanitària mentre duri la fase 1 del desconfinament, aquesta situació ha obligat a diversos veïns a saltar-se sistemàticament la normativa per poder satisfer les seves necessitats diàries.

Es tracta dels habitants dels nuclis més occidentals del municipi de Tremp. D’una banda, el grapat de veïns que viuen al carrer de Tremp del Pont de Montanyana. El gruix del nucli pertany a l’Aragó, però hi ha una cua de carrer que ja es troba al terme municipal de Tremp i, per tant, a Catalunya. A la pràctica, als pocs veïns d’aquest carrer se’ls assimila en drets i deures a la resta de conciutadans del Pont de Montanyana i tots els serveis els presta el mateix ajuntament. Tot i això, amb l’actual normativa a la mà derivada de l’estat d’alarma, no podrien creuar la línia imaginària que hi ha al mig del carrer per anar a visitar amics i familiars de la resta del poble o fer el cafè en alguna terrassa de les que hi ha a peu de la Nacional 230.

En una situació similar es troben els veïns de la Terreta, la vall que s’obre a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, que pertany al municipi de Tremp però que està completament abocada als pobles aragonesos de l’altra banda del riu. El primer nucli que es troba en creuar la Noguera Ribagorçana venint de l’Aragó és el Pont d’Orrit. Allà només hi queda una veïna, la Roser, que explica el mal negoci que van fer els dos antics municipis que conformaven la Terreta, Espluga de Serra i Sapeira, quan se’ls va annexionar a l’extens municipi de Tremp. La capital municipal els queda a tres quarts d’hora amb cotxe, amb un port de muntanya pel mig. Els serveis bàsics, doncs, els acaben tenint a l’altra banda del riu, ja a l’Aragó.

La Roser explica que el seu CAP de referència és el d’Areny, el poble aragonès que té a dos minuts de casa, només creuant el riu. Allà també hi viu un dels seus fills, que li porta la compra cada cop que necessita alguna cosa. Com ella, la resta de veïns de la Terreta també acostumen a fer el seu dia a dia a l’altra banda del riu i ara es podrien veure amb problemes si decideixen anar a visitar a un amic o familiar al poble del costat o anar a prendre alguna cosa a les terrasses que hi ha a peu de carretera, tot just a escassos metres de la frontera entre Catalunya i l’Aragó. “A la part catalana no hi he vist cap patrulla de policia en tot el confinament, però aquí a Areny i a la benzinera sí que s’hi ha posat molts dies la Guàrdia Civil”, explica la Roser.

Des de l’Ajuntament de Tremp no tenen constància que durant aquest període de confinament cap veí de la Terreta hagi tingut problemes per desplaçar-se a través de territori aragonès, “i si mai algú té un problema, nosaltres respondríem ràpidament”, assegura l’alcaldessa, Maria Pilar Cases. En aquest sentit, apunta que “durant tot el confinament no haguessin pogut sortir de casa perquè el sol fet d’anar a comprar els obliga a trepitjar un altre municipi, una altra província i una altra comunitat autònoma perquè a la Terreta no hi ha ni un sol comerç”. A més, afegeix, “sanitàriament tots van a Areny en comptes de baixar a Tremp, gràcies a un conveni que es va signar fa molts anys”. Per tot plegat, no creu que cap agent de policia pugui posar problemes als veïns d’aquesta zona, si demostren les seves circumstàncies.