Finalitza la restauració de la tomba prehistòrica de Peramola

Andorra la VellaEl sepulcre neolític conegut com el megàlit del Pla de Nuncarga del Salvestró (Peramola, Alt Urgell) ja està restaurat i és visitable. L'estructura prehistòrica va ser descoberta i desmuntada de manera fortuïta fa uns quants anys, durant la realització d'uns moviments de terres destinats a millorar les condicions agrícoles d'una finca. "Sortosament, les lloses de la sepultura i els materials arqueològics que contenia van poder ser rescatats a temps i conservats", segons ha informat l'empresa Regirarocs, responsable de la direcció de la restauració arqueològica.

Gràcies al finançament i a la cessió d'un terreny de Miquel Bach Porredon, veí de Peramola, el megàlit ha recuperat el seu aspecte original i s'ha situat en un punt molt proper a l'emplaçament on va ser localitzat. Bach ha volgut contribuir a posar en valor i a fer difusió del ric patrimoni arqueològic que hi ha al municipi. El megàlit es pot visitar des de dissabte passat, en una zona de fàcil accés que properament comptarà amb senyalització.

Actualment, per accedir al jaciment arqueològic s'ha de fer des de la carretera que va de Tragó a Nuncarga. A l'alçada de Torrent Salar, hi ha un encreuament amb una pista de terra que surt en direcció al pantà de Rialp. Al final de la pista hi ha un camí que condueix directe fins al megàlit.

La intervenció

Regirarocs és una empresa especialitzada en la recerca, conservació i difusió del patrimoni cultural i naturals dels Pirineus, i entre les seves actuacions hi ha la restauració del Dolmen de la Llosa (Valls de Valira, Alt Urgell). Els treballs realitzats al megàlit del Pla de Nuncarga del Salvestró s'han centrat en la reconstrucció física del sepulcre a partir de les lloses originals rescatades, sense utilitzar materials de subjecció moderns ni elements externs que puguin desvirtuar o malmetre el monument.

"Mitjançant un minuciós treball arqueològic i una profunda anàlisi de les fotografies i dels dibuixos que es disposaven de l'estructura abans del seu desmunt, s'ha aconseguit recuperar amb exactitud la disposició de les lloses, així com la forma i l'orientació del sepulcre", ha especificat l'empresa en una nota de premsa. La presència dels arqueòlegs ha garantit el rigor dels treballs i una acurada documentació del procés de restauració, en la qual s'han aplicat les últimes tècniques en fotogrametria per registrar de forma fidedigna els resultats.

Amb tot, l'empresa continua ara la tasca al laboratori, on revisa tota la documentació per intentar establir la localització exacta de la sepultura perduda després dels moviments de terres i la reparcel·lació. També s'efectuaran noves analítiques als materials arqueològics exhumats per millorar-ne la comprensió.

Del Neolític

El megàlit del Pla de Nuncarga del Salvestró és una cista d'enterrament d'època neolítica (entre el 6000 a.C. i el 3000 a.C.) bastida amb quatre lloses de pedra i una coberta. L'estructura, segons la documentació conservada, va acollir les despulles de diversos inhumats amb els seus respectius aixovars, entre els quals hi havia un recipient ceràmic, útils de sílex i algunes restes de fauna. No obstant, en el moment de ser descobert, el sepulcre no conservava la coberta i una de les lloses de la capçalera havia cedit provocant que l'interior estigués ple de terra i les restes es trobessin remogudes.

El megàlit s'adscriu (o això es vol ratificar) en l’horitzó cultural dels sepulcres de fossa, moment en què es produeixen les primeres manifestacions funeràries, a finals del cinquè mil·lenni a.C.. A partir d'aquesta època, les comunitats establertes al nord de la península ibèrica comencen a enterrar sistemàticament part de la seva població en sepultures individuals, ocasionalment dobles o triples, caracteritzades per tractar-se de fosses excavades a terra, típiques a la zona litoral, o de cistes de pedra més pròpies de l'interior i Pirineus, com el megàlit del Pla de Nuncarga del Salvestró, explica Regirarocs. Si se'n confirma l’antiguitat, el megàlit seria un dels pocs testimonis que encara es conserva a l'Alt Urgell, ja que la majoria han estat destruïts, com La Vinya Erma, l'Astinyà i el sepulcre de Montjuïic d'Altes, entre altres.