La Guàrdia Civil va veure sedició i rebel·lió a l'ajuntament de la Seu

En la investigació adjuntava dues notícies de premsa per acreditar que havien aprovat per ple mocions en suport a la declaració rupturista del Parlament català del 9 de novembre

El cap de la policia judicial a Catalunya, el tinent coronel Daniel Baena, va remetre el 14 de novembre de 2015 a la Fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola un primer informe sobre possibles delictes de rebel·lió i sedició on apuntava als ajuntaments de la Seu d'Urgell i Celrà (Gironès). En la investigació adjuntava dues notícies de premsa per acreditar que havien aprovat per ple mocions en suport a la declaració rupturista del Parlament català del 9 de novembre.

Baena va fer arribar aquesta informació a l'Audiència Nacional després que el fiscal en cap, Javier Zaragoza (ara fiscal al judici de l'1-O), enviés una instrucció als Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia (CNP). En aquesta ordre demanava als tres cossos que li enviessin tota la informació sobre possibles fets delictius que es poguessin derivar de la resolució parlamentària. Aquesta instrucció va ser l'origen de les investigacions que ha fet Baena sobre el procés, informa RàdioSeu.

El tinent coronel Baena va declarar com a testimoni al judici de l'1-O aquest dimarts. A preguntes de la Fiscalia, va reconèixer que va començar amb les investigacions relacionades amb Catalunya el novembre de 2015, a petició de l'Audiència Nacional.

Petició del fiscal

Javier Zaragoza era llavors el fiscal en cap a l'Audiència Nacional i, actualment, és un dels quatre fiscals al judici de l'1-O al Tribunal Suprem. Segons consta a la causa, el 5 de novembre de 2015 Zaragoza va dirigir unes instruccions als tres cossos policials per demanar-los que li fessin arribar tota la informació que tinguessin sobre possibles delictes de rebel·lió o sedició i també prevaricació, desobediència, usurpació d'atribucions o ús indegut de fons públics. En aquest escrit –enviat quatre dies abans de la declaració sobiranista del Parlament català–, el fiscal advertia que si la cambra catalana aprovava el text se'n podien derivar "fets delictius". De fet, el TC va suspendre la resolució dos dies després que l'aprovés el Parlament, l'11 de novembre.

En aquesta instrucció a les policies –a la qual hi ha tingut accés l'ANC–, a més, ja argumentava la competència de l'Audiència Nacional per investigar la rebel·lió o la sedició "amb la limitació que suposen aforaments especials".

Un informe amb dos retalls de premsa

Els únics que van respondre el requeriment van ser el CNP (a través de la secretaria d'Estat d'Interior) i la Guàrdia Civil, però no els Mossos. En el cas de l'informe de Guàrdia Civil, qui el signava ja era el tinent coronel Baena, que durant la declaració al Suprem va negar estar al darrere del perfil 'Tácito' de Twitter que carregava contra l'independentisme i que ja apuntava als delictes de rebel·lió i sedició.

En el cas del CNP, es va adjuntar una acta d'una reunió de l'ANC i una nota de premsa de la mateixa entitat, que demanava "compromís, coherència i responsabilitat" als 72 diputats independentistes. També una declaració de l'ANC titulada 'Fem la república catalana'.

En el cas de l'informe de Baena, el seu informe només incorporava dues notícies de premsa i deia que s'havien conegut per "fonts obertes", a través de revisar mitjans de comunicació i xarxes socials. Concretament, s'adjuntaven dues informacions sobre les mocions que van aprovar els ajuntaments de Celrà i la Seu d'Urgell. Segons consta a l'informe, Baena ho posava en coneixement del fiscal per si "l'execució d'alguns dels fets descrits se'n derivés algun delicte competència de l'Audiència Nacional".

Investigant el procés des del 2015

Durant la declaració al Suprem, Baena va reconèixer que les primeres indagacions que va fer sobre el procés van ser arran d'aquesta instrucció de la Fiscalia de l'Audiència Nacional a finals del 2015 i va justificar que sempre va actuar per ordre d'algun tribunal o Fiscalia i mai per iniciativa pròpia, com volien acreditar algunes defenses que parlen de "causa general" contra l'independentisme.

En canvi, Baena va defensar que no investigava el procés sinó que, inicialment, va començar per les sospites de desviació de fons públics per a fins il·legals.