L’elit del cinema de muntanya, al Pirineu

La Seu d'UrgellEl Picurt, la Mostra de Cinema de Muntanya dels Pirineus, arriba a la novena edició amb una programació de luxe que inclou prop de 60 films d’arreu del món, però amb un interès especial per les produccions sobre el Pirineu. Del 23 al 27 de juny la Seu d’Urgell i Artedó acolliran un any més aquest festival únic a Catalunya i a Espanya, que vol transmetre la vida i els valors de les persones que viuen a les muntanyes des de tots els seus vessants.

60 pel·lícules de 18 països

En total es projectaran aproximadament unes 60 pel·lícules, majoritàriament documentals que aborden temàtiques d’esports, aventura, antropologia social, etnografia, patrimoni natural, i recerca i recuperació històrica. Les obres provenen de 18 països i moltes han sigut guanyadores en festivals de cinema de muntanya de tot el món. Algunes són obres inèdites a l’estat espanyol. Els films es distribuiran en diverses seccions: Polònia, Muntanyes del Món, Joves Creadors, Esport i Aventura, Ecologia, Cinema Recuperat, Dona i Muntanya, Petita Muntanya (per als més petits i joves) i Pirineus. La voluntat és englobar tots els vessants, des de les produccions que mostren la realitat de l’altra punta del món, a les més pròximes territorialment i sentimentalment, passant per les propostes lligades a la història o el medi ambient, entre d’altres.

Pel que fa a les xerrades, s’ha previst una taula rodona, Herois i traïdors al Pirineu. Les xarxes d’evasió de polonesos i ciutadans dels països ocupats durant la II Guerra Mundial, en la qual es parlarà sobre els passadors i els passants en les xarxes d’evasió a través dels Pirineus. Comptarà amb la participació de Josep Calvet, doctor en història; Carme Maria Marugan, directora de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà; Llàtzer Sibís, president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà; Andrés Luengo, periodista, i Roser Porta, filòloga. L’acte inaugural del Picurt serà dimarts 23 de juny a la Seu d’Urgell i s’hi projectarà El pasaje, de J. Lee Thompson, i de Pirineu català-istiu, de Joan Prats, de la secció Cinema Recuperat. El pasaje, protagonitzada per Anthony Quinn, explica que durant la II Guerra Mundial la resistència francesa va demanar a un pastor basc que ajudés un científic i la seva família a fugir a través dels Pirineus, cap a Espanya. Des del dimarts 23 fins al divendres 26, totes les activitats de la mostra tindran lloc a la Seu d’Urgell.

El dissabte 27 la mostra es traslladarà a Artedó, amb actuacions musicals del grup polonès Ludwik Lojas de Lopuzna i l’acte de clausura, en què es lliurarà el reconeixement a la trajectòria professional de Rosa Vergés.

Cinema per a nens

Els més petits també tenen el seu espai al Picurt, ja que cada any la mostra selecciona una programació específica per a ells. Així, entre altres títols aquest any es podrà veure Espíritu del bosque (2008), de David Rubín i Juan C. Peña, que explica als nens la història dels habitants d’un bosc que s’enfronten a un poderós home de negocis que pretén construir una carretera en aquell entorn.

Suport als joves creadors

Un dels objectius del Picurt és donar suport als joves creadors que mostren una sensibilitat especial per la muntanya a través d’una secció específica en què es podran veure films com Crosada (1997), de Michel Gayraud, una adaptació de

la Canso de la Crosada, un poema èpic que narra els fets esdevinguts a començaments del segle XIII, des de la invasió del Llenguadoc fins a la mort de Simó de Montfort. O també es podrà gaudir de Clarobscur, de Quèlic Berga i Anna Rubio una videodansa representada l’any passat a Farrera i Alendo (Alt Pirineu) durant el Festival de Poesia als Parcs.

Reconeixement a Rosa Vergés

Aquesta novena edició també retrà homenatge a Rosa Vergés per la seva trajectòria com a directora de cinema, docent i productora audiovisual, i atorgarà el segon premi Josep Virós a l’Editorial Garsineu per la seva promoció constant de la cultura pirinenca. Amb aquest guardó es vol reconèixer la tasca feta per una editorial que ha ajudat a divulgar el Pirineu, principalment a través d’autors pirinencs, l’obra dels quals, si no, potser no s’hauria publicat.