Més ossos que mai als Pirineus

BarcelonaLa població d’os bru als Pirineus ha crescut aquest últim any fins arribar a la xifra més alta des de la seva reintroducció a la zona: consten 43 exemplars distribuïts entre Catalunya, l’Aragó, Navarra i França. Als Pirineus catalans és on es concentra el gruix de la població, amb 25 ossos identificats el 2017, i també és on van néixer més nous exemplars, ja que sis dels set cadells del 2017 són en aquesta zona, segons les dades del departament de Territori i Sostenibilitat.

En els darrers anys, la zona per on es mouen aquests animals s’ha ampliat i ja abasta 4.900 quilòmetres quadrats. És a la zona central, que inclou el Pirineu de Lleida i l’Ara, l’Alta Garona i l’Arieja, on s’han localitzat la majoria dels individus i només dos s’han detectat als Pirineus Atlàntics. Concretament a Catalunya, el 2017 es van identificar 12 ossos adults, set de joves i sis cadells en total.

Amb l’arribada de la primavera, els ossos reactiven la vida a les muntanyes catalanes després del període d’hivernació. Aquest any, a Catalunya s’hi sumaran les sis cries que van tenir tres de les quatre femelles d’os bru (l’Isil, la Caramellita i la Plume). En un any, a tota la zona pirenaica es comptabilitzen dos ossos més, però en els darrers tres anys la xifra s’ha disparat més d’un 34% passant dels 32 animals als 43 actuals. En paral·lel, però, s’han donat per desapareguts un mascle i una femella durant el 2017 i des de principis d’abril de l’any passat tampoc es té cap rastre del mascle Pyros, l’ós eslovè que es va reintroduir a les muntanyes de Catalunya el 1997.

46 atacs durant el 2017

La presència de l’espècie als Pirineus ha generat més controvèrsia al territori en els últims anys, sobretot pels atacs que s’han registrat contra ramats i principalment concentrats a la Val d’Aran. L’any passat, es van comptabilitzar un total de 46 atacs concentrats entre el maig i el setembre, per sobre dels 33 atribuïts als ossos el 2016. El balanç de víctimes són 177 ovelles, 1 corder, 3 cabres, 2 eugues, 1 poltres així com 46 arnes i 18 nuclis, segons el departament de Territori.

Per tal de reduir el risc que suposen aquests animals salvatges sobretot per a sectors com la ramaderia i l’apicultura i fer compatible la convivència, el Govern ha posat en marxa una sèrie de mesures - incloses al programa Piroslife-. La més efectiva ha estat agrupar ramats per a la vigilància permanent del bestiar en els mesos de pastura en llocs on s’ha detectat la presència de l’os. Aquesta alternativa per guanyar seguretat ha fet créixer fins a 28 els agrupaments de ramats i fins a 13 els de pastors, la qual cosa ha revertit en més de 39.200 capts de bestiar protegits. A banda, el departament de Territori assenyala que d’altres mesures preventives són el tancament de ramats a la nit, la contractació de pastors i el reforç de tanques de protecció en instal·lacions d’apicultura.

Durant el 2017, el debat sobre la presència de l’os va ressorgir al Pirineu català després d’un atac que va afectar 150 ovelles. El sindicat Unió de Pagesos ha exigit a la Generalitat que redobli les mesures preventives i més enllà dels atacs directes també ha assenyalat el risc que suposen els despreniments que a vegades provoquen els desplaçaments dels animals per les muntanyes i que afecten els ramats.

La resposta més virulenta contra l’ós bru, però, s’ha concentrat històricament a França. L’any passat, a la zona de l’Arieja, un grup de trenta homes encaputxats i exhibint armes van emetre unes imatges on amenaçaven amb “recuperar la caça de l’os”. Aquest escamot cridava a una resistència activa en contra dels agents de l’autoritat i va provocar que el govern francès obrís una investigació.

A Catalunya, el balanç del programa Piroslife del departament constata una acceptació creixent cap als ossos des de la seva reimplantació fa 20 anys. Malgrat tot, els tècnics que defensen la presència de l’animal al territori constaten que l’encaix total encara voldrà un cert temps.

Durant el 2017, els equips de seguiment de l'os bru a Catalunya van registrar 221 contactes fotogràfics gràcies a 39 càmeres instal·lades que van captar més de 1.900 fotografies de diversos exemplars i 120 vídeos. Es van detectar també 10 petjades i 120 mostres de pèl entre altres evidències del seu pas per determinats indrets.