Els Mossos recuperen 393 conjunts arqueològics de jaciments espoliats, la majoria a l'Alt Urgell i el Pallars Jussà

Andorra la VellaAgents dels Mossos han pogut determinar l’abast de l’activitat espoliadora de jaciments arqueològics que havien dut a terme dos homes que van arrestar l’agost del 2017. La investigació s’havia posat en marxa l’any 2016 quan els agents van detectar la venda de material arqueològic fals i d’objectes paleontològics espoliats en jaciments catalans, segons informa la policia catalana.

En l’entrada i escorcoll que se’ls va practicar als seus domicilis, els agents només els van poder intervenir una petita part del material espoliat ja que la quantitat de peces era ingent. Per aquest motiu, un cop valorada la col·lecció i la seva procedència il·lícita, es va sol·licitar al mateix jutjat una nova entrada per recollir-la en la seva totalitat els dies 29 i 30 de novembre i l’1 de desembre, en la qual se’ls va comissar 393 conjunts arqueològics amb més de 20.000 peces indiciàries.

Els béns espoliats procedeixen de jaciments que es concentren al Pirineu Occidental, Osona, la Garrotxa, el Ripollès, l’Empordà i diverses àrees de la demarcació de Barcelona i Tarragona. Les comarques més afectades per l’activitat espoliadora són el Pallars Jussà i l’Alt Urgell per la seva afectació paleontològica amb més d’una dotzena d’emplaçaments afectats. Hi ha d’altres casos en què a l’afectació paleontològica s’hi afegeix l’arqueològica, com a la comarca de la Selva amb 33 jaciments, la Garrotxa amb dinou, Osona amb divuit i el Gironès amb deu.

En l’escorcoll es va trobar en diverses estances del domicili nombroses prestatgeries metàl·liques, capses de plàstic, classificadors i àlbums on guardaven i emmagatzemaven milers de peces, majoritàriament paleontològiques. Utilitzaven metodologia arxivística on havien fet constar en fitxes manuscrites i en bases de dades l’emplaçament original de l’objecte i la data exacta de la descoberta i recollida.

Els Mossos informen que a l’agost els investigadors també van intervenir centenars d’arxius que els arrestats guardaven en diversos suports informàtics: es tracta de fotografies dels investigats en plena tasca espoliadora, a més de documentació i cartografia dels jaciments saquejats i anotacions per arribar als llocs a peu. Els espoliadors havien deixat marcats els punts saquejats o pendents d’excavar en diverses captures de pantalles de mapes extrets d’aplicacions de geolocalització.

El material espoliat té un alt valor científic i els objectes recuperats el mes d’agost es van valorar en més de 30.000 euros. Pel que fa a la resta de la col·lecció, els investigats la valoren en més de 80.000 euros. De fet, només els ingressos dels set primers mesos a partir d’una sola web els haurien reportat una mitjana de més de 1.000 euros mensuals. Almenys es coneixen quatre llocs web on haurien venut o subhastat les peces espoliades.