El confinament buida Llívia de clients de l’Alta Cerdanya

Les limitacions en el trànsit internacional i el tancament de la majoria de carreteres i camins que comuniquen Llívia amb els municipis de l’Alta Cerdanya sota jurisdicció francesa s’estan notant força al comerç de l’enclavament. Són molts els veïns de poblacions de l’Alta Cerdanya, com Estavar o Sallagosa, que es desplacen a Llívia a comprar o a posar benzina, ja que l’oferta és major i el preu menor. Ara, però, les limitacions establertes en el pas de la frontera entre Espanya i França fan que això no sigui possible.

L’alcalde d’Estavar, Laurent Leygue, explica que la gent de l’Alta Cerdanya pot entrar a Llívia a través de Ro i creuar el seu terme municipal, sota jurisdicció espanyola, per desplaçar-se per exemple a un altre municipi de l’Alta Cerdanya sota jurisdicció francesa o bé a l’hospital transfronterer, que està a Puigcerdà però que atén a pacients de totes dues bandes de la frontera. “El que no poden fer és aturar-se a Llívia a comprar, ja que si els veuen els Mossos d’Esquadra els poden multar i, de fet, a Estavar ja conec el cas de dos veïns a qui han posat multes de 600 euros per aquest motiu”, afegeix.

A causa d’aquestes restriccions, doncs, molts veïns de poblacions com Estavar s’han vist obligats a canviar els seus hàbits de consum. “Ara han d’anar a comprar a Sallagosa o a Èguet, en comptes de fer-ho a Llívia, i això no agrada a tothom”, admet Leygue.

A Llívia, l’alcalde, Elies Nova, explica que amb aquesta restricció “molts establiments se n’estan ressentint, ja que la gent del cantó francès que venia aquí a comprar habitualment, a l’estanc o a posar benzina, ara no vénen”. Tot plegat ho corroboren des del Supermercat Europa, situat a peu de carretera, on expliquen que la situació és doblement crítica, ja que habitualment entre setmana viuen bàsicament de la gent dels pobles de l’Alta Cerdanya, que ara no pot entrar, i el cap de setmana dels segons residents, que tampoc poden desplaçar-s’hi.

Qui sí que s’ha vist obligat a comprar als establiments de Llívia han estat els veïns del municipi, degut a la dificultat per desplaçar-se a un altre lloc. La normativa estableix que tothom s’ha d’abastir al seu municipi o, si això no és possible, al més proper. En el cas de Llívia, per anar al municipi sota jurisdicció espanyola més proper, Puigcerdà, cal creuar la frontera. Nova explica que “en alguns casos, la Policia Nacional que controla la frontera de Puigcerdà ha estat massa estricta” i no ha entès que la gent de Llívia volgués anar a comprar a la capital comarcal, on hi ha més oferta comercial. “S’ha fet pressió i s’ha aconseguit que relaxin una mica els controls, però cada cop que arriben agents nous tornem a tenir el problema”, lamenta.

Una de les principals queixes dels veïns de Llívia era que als establiments de l’enclavament no s’hi venia peix fresc i per això es volien desplaçar a Puigcerdà. Finalment, Nova explica que han aconseguit que algun proveïdor que distribuïa als restaurants del municipi ara porti peix a domicili un dia a la setmana.

Carreteres tallades des de Setmana Santa

Tot i que la frontera, oficialment, no s’ha arribat a tancar mai, el que sí que es va fer fa unes setmanes, a iniciativa dels alcaldes de Llívia i Estavar, va ser bloquejar la majoria de carreteres i camins que permeten accedir a l’enclavament des dels municipis circumdants. Únicament s’ha mantingut l’accés per la carretera neutral que comunica Llívia amb Puigcerdà i la via que passa per Gorguja i Ro.

A la carretera d’Estavar es va decidir barrar el pas amb blocs de formigó just a l’inici de la Setmana Santa perquè, tal com explica Leygue, “ens feia por que hi hagués molta mobilitat, ja que vam veure que hi havia molts segons residents que seguien sortint a passejar o a fer esport com si no passés res”. Per la part de Llívia s’hi van col·locar unes tanques, que algun brètol va malmetre, un fet que segons Nova no s’ha repetit. Si tot va segons el previst, amb l’inici de la desescalada, la carretera directa entre Llívia i Estavar es podria reobrir a partir de l’11 de maig.

Tancar Cerdanya i el Capcir

Per evitar tota aquesta mobilitat de segons residents, Nova apunta que “des del principi s’hagués hagut de plantejar un tancament total de Cerdanya i el Capcir, ja que són les comarques on viuen els usuaris de l’hospital transfronterer”. En aquest sentit, apunta que no hauria estat complicat, ja que la N116, que comunica l’Alta Cerdanya amb el Conflent i Perpinyà fa mesos que està tallada per un moviment de terres. “Només s’haurien d’haver tallat el túnel del Cadí i el túnel i el coll de Pimorent, la sortida per la Seu i la collada de Tosses, i no hauríem tingut tots aquests problemes interns amb la frontera”, conclou.