El desconfinament per províncies genera situacions paradoxals a l’Alt Pirineu

La Seu d'UrgellLa decisió del govern espanyol de prendre la província com a referència territorial a l'hora de programar la desescalada del confinament ha generat un seguit d’interrogants i crítiques a l'Alt Pirineu i Aran. D'una banda, no s’entén que s'hagin de seguir els mateixos criteris en zones poc poblades de les comarques pirinenques que en àmbits urbans com els de Lleida i rodalia. De l'altra, es donen certes paradoxes, com la de Cerdanya, que està dividida entre les províncies de Lleida i Girona, o la de la comarca natural de la Ribagorça, dividida administrativament entre Osca i Lleida, i amb el Pont de Suert com a centre de referència per a municipis de totes dues províncies.

Amb l'actual plantejament del govern espanyol, es podria donar el cas que si les províncies de Lleida i Girona evolucionen de forma diferent, una d'elles passi a una fase superior i l'altra no. Això podria fer, per exemple, que si Girona evolucionés millor que Lleida, el petit comerç no essencial o els hotels d'Alp poguessin reobrir però els de Bellver, no; que aquests mateixos establiments d'Alp poguessin rebre clients de Figueres o Blanes -en ser de la mateixa província de Girona- però no de Prats i Sansor, situat a cinc minuts del municipi, però ja a la província de Lleida; o que la gent d'Isòvol pogués anar al cinema a Puigcerdà, quan aquest reobri, i la gent de Baltarga, no, tot i estar separats només pel riu Segre i un petit tossal.

Una divisió obsoleta

En aquest sentit, l’alcalde de Puigcerdà i vicepresident del Consell Comarcal de Cerdanya, Albert Piñeira, ha lamentat que s’estan prenent “decisions centralitzades que no s’adapten a la realitat del territori”. Així, ha alertat que “no té sentit que en ple segle XXI basem el desconfinament en una divisió administrativa com les províncies, que data de l’any 1833”. En aquests prop de 200 anys, ha afegit, “han canviat dràsticament les comunicacions, els mitjans de transport i els fluxos de població, de manera que a Puigcerdà ara la nostra sortida natural és Barcelona i no Girona, per exemple”.

Piñeira també ha lamentat que en el cas de Cerdanya, la divisió provincial “ens penalitza doblement en aquest procés”. D’una banda, perquè a una part de la comarca es podran fer unes coses que no es podran fer a l’altra, i també perquè quan es pugui anar recuperant l’activitat econòmica i turística, la majoria de visitants que solen pujar a Cerdanya no hi podran anar, ja que procedeixen d’altres províncies, bàsicament la de Barcelona.

Per tot plegat, Piñeira creu que la desescalada s’hauria d’haver fet segons les regions sanitàries, tal com proposava la Generalitat, “ja que Cerdanya depèn de la de l’Alt Pirineu i Aran, amb qui comparteix uns trets diferencials comuns, i a més no queda dividida entre províncies”. També considera que s’hauria d’haver donat un major poder de decisió a les comunitats autònomes i als ens locals per tal de poder prendre decisions més acurades a cada territori.

A Cerdanya, un dels casos més rocambolescos es dóna a Bellver, ja que el seu Centre d’Atenció Primària, tot i estar a la província de Lleida, depèn de l’Hospital de Cerdanya, que està a Puigcerdà i, per tant, a la de Girona. En aquest sentit, l’alcalde, Xavier Porta, ha alertat que aquesta provincialització de la desescalada “pot ser molt problemàtica”. Porta ha afegit que “caldria aplicar una mica de seny i de lògica, i que la unitat de referència fos la comarca i no la província”. També creu que els consells comarcals haurien de tenir més pes a l’hora de prendre decisions en aquesta matèria.

La necessitat de la vegueria

En aquest sentit, la delegada del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós, apunta que aquesta situació “ens demostra, encara més, la necessitat de disposar d’una vegueria a l'Alt Pirineu i Aran, i que una comarca com la Cerdanya deixi d’estar dividida entre dues províncies”. Més enllà de la divisió provincial, Amorós també ha explicat que la setmana passada ja va exposar al secretari de Salut Pública, Joan Guix, la necessitat d’adaptar el desconfinament a la realitat de l'Alt Pirineu. “Vaig demanar que la normativa tingui més en compte la realitat del territori i que s’adapti a la comarca i, fins i tot, al municipi, ja que no té la mateixa realitat una ciutat com la Seu d’Urgell que un municipi poc poblat i extens com Isona i Conca Dellà”. Amorós ha explicat que confia tenir resposta en la reunió que mantindran aquest dimecres a la tarda, tot i que ja la setmana passada Guix es va mostrar disposat a que cada departament de la Generalitat fes reunions sectorials per determinar com voldrien que fos el desconfinament en els diferents àmbits com el turisme o l’educació, entre d’altres.

El cas de la Ribagorça

Més enllà de la Cerdanya, un altre cas singular és el de la Ribagorça. La comarca natural està dividida entre les províncies d’Osca i Lleida, i el Pont de Suert -administrativament depenent de Lleida- exerceix de centre de serveis per a municipis de totes dues bandes. El seu alcalde, José Antonio Troguet, confia que, tot i aquesta organització provincial de la desescalada, “les singularitats s’acabaran tractant com a tal”. En aquest sentit, ha apuntat que “molts pobles que administrativament són aragonesos vénen al Pont de Suert per fer ús dels serveis mèdics, per anar a l’escola o l’institut o per comprar”. De fet, ha afegit que hi ha diversos pobles aragonesos, com Cirés, Buira o Torre de Buira als quals només s’hi pot accedir a través del Pont de Suert. Per tant, creu que no tindria sentit que aquestes singularitats no es tinguessin en compte a l’hora de planificar la desescalada.

En aquest mateix sentit, la presidenta del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça i alcaldessa de Vilaller, Maria José Erta, ha exposat que “el més correcte seria que es tingués en compte la situació epidemiològica de cada zona i les seves necessitats de mobilitat, i no tant la província a què pertanyen”. Així, ha posat de manifest que “a Vilaller estem a cinc minuts de diversos pobles d’Osca, compartim terreny públic i infraestructures amb alguns d’ells”. També ha alertat que la gent de l'Alta Ribagorça, per desplaçar-se a Vielha o a Lleida, “ha de fer un viatge interprovincial, ja que la carretera entra i surt diverses vegades d’Osca”. Per tot plegat, creu que si no s’atenen totes aquestes especificitats en aquestes pròximes setmanes de desconfinament, “a l'Alta Ribagorça podem arribar a quedar com una illa”. També creu que s’hauria de tenir en compte que en aquesta comarca el nombre de casos de coronavirus és molt baix i, per tant, no es pot tractar igual que altres indrets de la província de Lleida on la situació és més complicada.