El misteriós votant unionista
Cava, el municipi més independentista, té un únic elector que no ho és i ningú sap de qui es tracta
CavaUn misteri recorre la serra del Cadí. A les últimes convocatòries electorals, l’interès a Cava (Alt Urgell) se centra a saber si tornarà a sortir una papereta del PP. Es tracta de l’únic votant unionista d’aquest municipi del Pirineu, el més independentista de Catalunya. “Tothom està molt intrigat”, explica Júlia Vinyals, que fa cinc anys va deixar Terrassa per instal·lar-s’hi amb el seu marit. “Fa poc es van morir dos avis i pensàvem que potser devia ser un d’ells el votant del PP, però el 21-D va tornar a aparèixer la famosa papereta”, afegeix rient Miquel Dalmau, el seu home. De les 35 persones que van exercir el dret de vot d’un cens de 44 a les últimes eleccions al Parlament, 15 van votar per ERC, 14 per Junts per Catalunya i 5 per la CUP, amb un suport del 97,15% a l’independentisme. És a dir, 34 dels 35 electors van dipositar la seva confiança en partits que estan a favor de la República i només un ho va fer pel constitucionalisme. Aquesta mateixa situació es va repetir als anteriors comicis al Parlament del 27 de setembre del 2015 i a les eleccions espanyoles del 2015 i del 2016. Alba González, l’alcaldessa de Cava, revela que no sap qui és el seguidor de Xavier García Albiol i de Mariano Rajoy: “Abans hi havia un matrimoni gran que votaven el PP, però van morir i no pot ser ningú de la seva família perquè no van tenir fills”, revela l’alcaldessa, que forma part d’una llista independent vinculada a ERC.
L’exalcalde Joan Gispert, que és l’altre regidor de govern i que assegura que no sap qui vota el PP ara, subratlla que votants de diferents opcions sempre n’hi ha hagut als tres nuclis que formen el municipi de Cava: “Antigament hi havia més votants de dreta, gent gran que s’havia posicionat amb el bàndol nacional durant la Guerra Civil, però que han anat morint”, apunta Gispert. De fet, a les eleccions generals del 1996, que van donar la primera victòria a José María Aznar, la formació conservadora va obtenir sis vots, una xifra que ha anat baixant gradualment com el nombre de boletaires de fora que s’acosten al poble. Bàsicament perquè els boletaires que hi gosaven pujar sovint havien d’avisar la grua per poder baixar-ne, perquè es trobaven les rodes del cotxe punxades. “Abans la gent d’aquí vivia de vendre llet i vedells, i els rovellons significaven un important sobresou”, anota Conxita Barral, regidora independent de l’oposició i una de les 14 persones que viuen tot l’any a Ansovell. “Quan els boscos estaven nets perquè les vaques hi pasturaven, feies 300 metres i omplies el cistell”, explica Barral, que recorda que cada setmana pujava un home amb una furgoneta a comprar rovellons que venia després al mercat.
Transvasament del PSC a ERC
L’empadronament d’algunes persones que només hi pugen els caps de setmana o per vacances, i la distància de deu quilòmetres entre Cava i Ansovell, però sobretot amb el Querforadat, allunyat a més de 30 quilòmetres per carretera d’aquests dos nuclis, fa que la gent ja no es conegui tant com abans. És precisament al Querforadat on algun veí d’aquest nucli en què no hi viu ningú de manera permanent situa el votant del PP. Ho diuen per converses que han tingut amb ell, en què no amaga el seu rebuig al Procés, però cap d’ells vol delatar-ne la identitat. “El vot és secret”, es limiten a dir.
Pilar Gimeno, una de les veïnes que hi va més sovint, assegura amb tot que és un cas excepcional: “Aquí el convenciment independentista és molt fort i els que viuen fora van pujar el 21-D perquè no es refiaven del vot per correu”. “La majoria dels que viuen a fora són independentistes”, corrobora l’alcaldessa, que afegeix: “A la muntanya hi ha molta consciència que el món rural viuria millor si ens gestionéssim de manera autònoma”. Gispert considera que l’independentisme ha crescut arran del descens de partits com el PSC. Josep Planes és un exvotant socialista que ja fa uns quants anys es va passar a ERC: “Quan governava el PSC tot continuava igual i no s’han mogut encara. Si continuen així es quedaran amb 4 diputats com el PP”.
Votar al carrer l’1-O
Gisela Sallés, veïna d’Ansovell, atribueix el fet de ser el poble més independentista a la casualitat: “Ha coincidit que tots pensem igual, els que són d’aquí i els que hi hem vingut de fora com jo, que soc del Vallès”. Com la parella d’avis de més de 90 anys de Mataró, que es van desplaçar a Ansovell des de Quer per poder votar en el referèndum. No ho van fer a l’antiga escola, lloc de votació habilitat, sinó al carrer Major, una via estreta, mig amagada per on no passen cotxes. La falta de llum del local i la presència de dos agents dels Mossos davant el col·legi durant tot el dia van esperonar els veïns del municipi a buscar una alternativa que tampoc fos una casa particular, per no comprometre ningú. Un escamot a l’entrada del poble adreçava els que pujaven cap a aquest carrer, amb reconeixement previ. Els Mossos, aliens al que passava ben a prop seu, no van precintar l’escola fins a les sis de la tarda. A aquelles hores ja havia votat tothom. També els que s’allotjaven en cases rurals. El votant unionista, aquest cop, no va votar. 32 vots a favor i un vot en blanc. Disciplina de partit.
