Fa una dècada el Govern d’Albert Pintat presentava una de les seves actuacions –o més ben dit propostes- estel·lars. Era un paquet de mesures que culminarien l’any 2020 i que havien de modernitzar Andorra. El cert és que aquell pla va passar sense pena ni glòria i es va quedar, com tants d’altres, en un calaix.

Una dècada després s’enceta un període que acabarà precisament el 2020 i que tot indica que serà més productiu i pròsper que els darrers dos lustres junts. Els mandats parroquials 2016-2020 coincideixen amb tres anys llargs de legislatura nacional amb un Toni Martí reforçat pel resultat de les eleccions generals i comunals del 2015. La crisi de BPA no ha passat factura a Demòcrates. Exceptuant el cas de la Massana –tot i que hi ha qui assegura que aquests quatre anys Ciutadans Compromesos optaran per no fer-se la foto prop de Liberals d’Andorra-, els taronges ho tenen tot de cara per seguir modernitzant el país, obrint-lo al món i reactivant l’economia a través de la diversificació.

L’evolució que proposa el full de ruta demòcrata, liderada per l’acció de Govern, estarà seguida per la majoria de comuns que en el mandat d’aquests quatre anys hi tenen l’oportunitat de consolidar la remuntada financera després d’una etapa en què l’endeutament ha penalitzat les inversions i la prosperitat.

Amb el 2020 en l’horitzó, i sense descuidar l’encaix d’Andorra a Europa, les polítiques socials i la modernització del país, Toni Martí té temps per escollir i formar un líder que doni continuïtat a la seva obra. Amb els liberals malferits per la derrota a les comunals i les dues formacions d’esquerra barallades, el cap de Govern posa en marxa la maquinària pel relleu sense més interferències que les que puguin provenir de dins dels mateixos demòcrates. Descartada Rosa Ferrer, sembla que Gilbert Saboya i Jordi Cinca tenen el camí més net. Però en quatre anys poden passar moltes coses. A Escaldes sonen dos noms ben vistos i amb una clara projecció política: Xavier Espot i Eric Jover.

El 2016 s’enceta un període cabdal per al futur d’Andorra com a país i per a la consolidació del líder que succeirà Toni Martí.