Política 04/08/2020

"Augment brutal" de violència contra les dones durant la pandèmia

Entre el 13 de març i el 31 de juliol el volum de casos nous atesos pel servei és de 87, quan l’any passat, en les mateixes dates, la xifra s’elevava a 53

Ana
3 min
La cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat del ministeri d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Mireia Porras

El servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere (Savvg) està registrant aquest any un augment molt important dels casos, que farà de ben segur que es tanqui el 2020 amb les xifres més altes registrades. Així, tal com explica la cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat del ministeri d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Mireia Porras, s’està donant un “augment brutal”. Darrere aquestes dades hi ha el fet que el confinament a què ha obligat la crisi sanitària hagi estat “un detonant” perquè alguns casos hagin acabat “petant”. Així, entre el 13 de març i el 31 de juliol el volum de casos nous atesos pel servei és de 87, quan l’any passat, en les mateixes dates, la xifra s’elevava a 53. En total, entre l’1 de gener i el 31 de juliol el servei ha atès 123 casos nous, front els 83 del mateix període del 2019. La xifra total de casos atesos, és a dir, els nous, els que ja se seguien i els retorns (casos tancats i que s'han reprès), s’eleven a 244 aquests set primers mesos de l’any front els 218 de l’any passat.

Porras recorda que seguint la tònica del que ja es deia a nivell internacional, la pandèmia ha estat el detonant perquè s’hagin increment els casos “des del minut u”. De fet, des del primer moment en què es va decretar el confinament ja hi va haver moltes notificacions de casos i la mitjana va arribar a vuit diaris. El tancament a casa, tantes hores junts, l’estrès per la por a perdre la feina o l’estrès per l’impacte sobre la salut han estat detonants que relacions que ja eren tòxiques “acabessin petant” i la dona hagi detectat que té un problema i hagi demanat ajuda al servei. Per poder facilitar que aquestes persones poguessin arribar al servei es van habilitar el màxim de vies possibles i així, al telèfon 181 i el correu electrònic s’hi va afegir un número de whatsapp, el 606 181. De totes maneres, tal com comenta Porras, la via telefònica és la que continua sent més habitual. “Amb el temps s’ha vist que prefereixen trucar per telèfon”, comenta, ja que aquest contacte telefònic facilita que la dona pugui exposar el seu cas i saber també amb qui està parlant.

Aquest increment de casos ha anat acompanyat directament de l’augment de l’ocupació dels pisos disponibles per a les víctimes i la seva família. Així, cadascun dels habitatges amb què Afers Socials disposa, cinc en total, han estat ocupats durant tot el confinament. En aquest sentit, cal recordar que en cadascun d’aquests habitatges hi ha lloc per a dues famílies. A més, hotels i pensions es van posar a disposició per poder acollir dones i també es van utilitzar. Actualment, quatre d’aquests cinc pisos estan ocupats i el cinquè s’està posant a punt per poder fer acolliments si cal.

I com es van organitzar els professionals per fer front a aquest increment de casos? Porras explica que tots els treballadors de l’àrea de Polítiques d’Igualtat es van “bolcar” per poder donar resposta a la demanda creixent. En els casos en què ha calgut activar tot el circuit per acompanyar la dona a urgències o a la policia, malgrat el confinament, un professional li ha donat suport i ho ha fet perquè “és molt important que no es trobi sola”.

Casos més greus

“Ens hem trobat amb una casuística dels casos més agreujada”, exposa Porras, ja que moltes dones que fins ara tenien feina l’han perdut i això també ha contribuït a incrementar la problemàtica. Així, hi ha el cas de dones que es troben sense treball, que continuen vivint amb l’agressor i que no volien marxar del domicili i amb les quals durant el confinament també era complex contactar ja que calia esperar que l’agressor no fos a casa. En alguns casos, fins i tot s’ha hagut de fer intervenir la policia perquè no era possible contactar la víctima i saber com es trobava. En tots els casos les dones han patit violència psicològica, que sempre es produeix, destaca Porras, ja que és la manera que té l’agressor “de debilitar a la víctima” i poder exercir altres violències com la física. També són freqüents els casos de violència social i econòmica. La que costa més de detectar, i que la víctima en pugui parlar, és la sexual, ja que és “un tabú” i sovint la dona no identifica que s’estigui produint. En aquest sentit, perquè ‘emergeixi’ aquesta violència sovint cal “treballar molt perquè la puguin identificar”.

I des del servei preveuen que el “ritme” de casos no baixarà, i a més la crisi econòmica i social que es deriva de la sanitària continuarà afectant molt i les casuístiques continuaran sent complexes.

stats